somniant

Un relat de: olivia

És fosc, els carrers deserts, el fred que corre pel teu cos cada cop més intens, més fort, els llavis rostits, les mans fredes i el vent que bufa amb força; el sens darrera teu com una persona que xiuxiueja a cau d'orella, però no és ningú, estàs sola, és tard i tu camines sense un rumb fix, et deixes portar pel moment, pel lloc on ets i que no coneixes, és un indret insòlit, misterios, plè de carrerons que no et porten en lloc, i cada cop et sens més perduda; t'afanyes, et vols allunyar com més ràpid millor, fugir d'aquí, però les cames et pesen cada cop més i la por que poc a poc comença a prendre força. De sobte t'adones que algú t'observa, però no et gires, no mires, cada cop el sents més a prop, el seu alè, la seva escalfó, cada cop més aprop teu, ja no tens fred, unes mans et toquen, i una veu que et diu, despertat, tranquila no ploris, estas somniant

Comentaris

  • Eés Ées[Ofensiu]
    L'anònim GharN | 02-02-2006

    és molt bonic, la veritat; no pel fet del que dius, sinó pel to càlid i de nen que hi poses. Sembla com si tot fos el primer-darrer cop que et passa. Molt maco. Gràcies per escriure, i segueix així, t'hi espero.

l´Autor

olivia

5 Relats

9 Comentaris

4801 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor