Cercador
PERDUDA
Un relat de: oliviaQuan de temps perduda, sense mai torbar la fi del camí,
esperant que algun dia em trobessis.
Perduda a alta mar on les ones ferotges topen contra la fusta de la meva canoa. Sense rum aparent, sense cap destí previst. Sempre esperant i tu mai arribaves. Vorejant la platja et vaig veure, no em reconeixies, et cridava i tu no em senties.