Dia Gris

Un relat de: olivia

Dia gris, dia trist ànims per terra tot apagat, ningú enlloc.
Les fulles cauen el vent no xiula, els ocells no canten.
Dia gris, dia trist ànims per terra tot apagat.
Portes tancades, finestres obertes.
Cases buides, silenci total, ningú enlloc.
Camins sense sortida, espais petits, univers extens.
Sol radiant, gotes humides cauen de l'ull que plora.
Dia gris, dia trist ànims per terra tot apagat.
Ciutats desertes, arbres sense arrels, mar sense aigua, ningú enlloc.
Un "bri" d'esperança, un amor fugisser, gelós incontrolables.
Un esglai de plaer, mort incompleta.
Dia gris, dia trist ànims per terra tot apagat.
Riure escandalós, mirada interessant, carícia tendra, mans estranyes, ningú enlloc.
Petjades gegants penetren la sorra calenta de la vora del mar,
Ulls espurnejant com el foc que crema esverat.
Dia gris, dia trist ànims per terra tot apagat.
Terra humida, cel calent, aigua seca,
Cara transparent, somnis encantats, cançons per recordar ningú enlloc.
Núvols esponjosos, despertar neguitós, plor brusc, crit estrident.
Dia gris, dia trist ànims per terra tot apagat.
ningú enlloc.


Comentaris

  • rbbarau | 21-01-2006

    Ei... és que t'he comentat aquell d'abans i m'ha agradat molt, però és que aquest, encara més...
    M'has portat cap un dia de pluja, de foscor, d'aquells ple de records..
    Gràcies per deixar-me viatjar

l´Autor

olivia

5 Relats

9 Comentaris

4805 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor