Somni de lluna

Encisadora, vol que cada matí la desperti el sol. Dorm tranquil·la, serena, a recer del vidre. Un tros de roba sedós i blanc li fa de frontera entre els seus enjogassats somnis i la trapella realitat.

Aquesta nit ha somniat amb una dama de blanc que viu enmig del negre, aquesta nit reflexos d'argent l'acompanyaven en la seva dansa suau, que poc a poc amb la seva tènue llum ha acolorit un mussol que s'està a la branca, alerta. De sobte, un crit, la màgia es trenca, ulls de rata que se n'adonen, corren i un que ho sap arrenca el vol, se ni en va... Torna la foscor. Tranquil·litat. Suau respir. Dorm.

Dorm perquè la bruixa ha marxat, ara no hi ha bombolles, les flors no es veuen i els núvols s'han amagat. Al jardí hi havia una cuca de llum, però l'ha apagat. Tot és fosc encara.

El primer xiuxiueig de l'ocell la desvetlla, un raig de sol, encara tímid i adormit l'acaricia. Dolça escalfor que matina. Ulls que s'obren a l'instant. La claror ha portat el dia, fresc i lluent, encara per estrenar.

Encisadora, es lleva, cada matí el sol la desperta. Es mira, em mira, les mira. Les nines l'esperen, llapis de colors i aquarel·les, somriures que es tenyeixen de blaus, grocs i roses,... Música de colors que il·lumina un nou jorn.