Petita nimfa

Un relat de: Lola
Blanca i sedosa la més clara,
dolça carona el teu encant.
Ulls profunds d’un verd blau mar,
suaus sospirs que em bufen coses.

Cos de dona que vols créixer,
nena de lluna t’hi amagues.
Sinuosa la més trapella,
colors bonics els més brillants.

Mirades esveltes les teves,
la més encisadora et fan.
Rialles desvergonyides,
parlen de futurs enyorats.

Avui em gronxo i et miro,
on ets el meu petit infant?
Cor meu que m’omples, t’estimo,
noieta t’estàs despertant.

Ets tan bonica,
tot d’una crisàlide.
El temps no és en va!

Comentaris

  • El temps...[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-07-2011 | Valoració: 10

    ...passa tan de pressa sense que nosaltres ens adonem. Cada dia ens mirem al mirall i no veiem que tot al nostre voltant evoluciona i "creix" Però que més bonic que veure com van canviant.
    Mercés pels teus comentaris.
    Una abraçada.

  • el camí[Ofensiu]
    Xunxi | 12-07-2011 | Valoració: 10

    ens porta a la evolució, al canvi constant dels nostres tresors estimats, una poesia molt bonica i descriptiva, jo també he fet un poema dels meus fills , hores d´ ara adolescents enamorats, de la vida, del amor, dels sentiments,
    una abraçada per aquest bonic poema

l´Autor

Foto de perfil de Lola

Lola

23 Relats

44 Comentaris

24622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.
Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...