Desig obscur

Un relat de: Lola
S’atansa calenta a la dansa de la nit
com la bromera del fang embogit.

Cisalles aspres que esquerden la foscor
grinyols de plaer i de dolor.

Reflex deforme que vesses de l’espill
roda l’espiral del vertigen.

Qui és? Què vol? Què cerca ara?

Domini obscur sorgit de la nit i
t’hi arrossegues com si fos ara.

L’estança freda encara gelada
sínia de por que no para.

Tremola l’enamorada d’un desig trencat,
bruta i desassenyada.

Qui és aquest home tan bell? Qui el para?
li crida la gola assedegada.

Retorna espantada al niu de braços segurs,
cap al recer confús d’aquell amor vell.

Comentaris

  • Confús[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 27-03-2014 | Valoració: 10

    Així és com em deixes llegint aquest bell poema. Hi ha vegades en que les paraules no son diàfanes, i malgrat això ens deixen palès que hi ha un missatge.

    Dono una personal interpretació als teus versos però em quedo amb la incògnita de saber el que pel teu cap passava mentre escrivies.

    Tan fa, la bellesa és bellesa amb o sense sentit.

    Jordi.

l´Autor

Foto de perfil de Lola

Lola

23 Relats

44 Comentaris

24558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.
Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...