Somia...

Un relat de: Cristineta

Si creus que el temps tot ho cura,
si de tant imaginar has perdut el seny;
Atura't!
Torna a disfrutar del somriure de la lluna,
torna a trobar aquell petit plaer que et fa trontollar,
somia…

Quan sents que has deixat massa portes obertes
però cap t'està duent a bon port;
Oblida!
Troba noves estrelles que et fasin plorar,
fes el teu camí sense por d'equivocar-te.
Inventa't!

Si centres el teu major esforç
però no pots arribar a la teva fita…
Lluita!
Treu forces d'allà on hi n'hi ha
per poder viure el dia a dia,
somriu…

Si trobes una mirada que t'esguarda
amb la qual pots confiar…
Obre't,
estima,
disfruta…
Per demà ja hauràs fet tard…

Comentaris

  • Cal insistir[Ofensiu]
    joanalvol | 02-05-2008 | Valoració: 10

    Reflecteixes molt bé la força que cal per viure, malgrat les pedres del camí. En el fons la vida no sabem què és ni què representa. Cadascú pateix, o no, la que li correspon.

    Segueix escrivint
    Joanalvol