Trist somriure fugit

Trist somriure fugit,
aquella mirada perduda,
vells records de la teva veu,
d'aquella veu perduda.

Instants de temps esvaïts,
aquell rellotge que mai no s'atura,
dolça carícia del teu cor,
d'aquell que mai no se t'atura.

Enyorada trucada que no arriba,
aquell llampec esmorteït,
llibres, cançons que em parlen,
d'aquella que del meu món s'esvaís.

Bocins d'una fotografia oblidada,
aquella que, muda, m'esguarda
plena de racons del teu món,
d'aquell del qual mai no em parlares.