SOLSONA. L’ESGLESIA DEDICADA A UN ‘DÉU DESCONEGUT’

Demanàvem informació tant a les ‘forces politiques’, com a les eclesiàstiques, i com els dies passen i no tenim resposta, ens decidim a recavar – una vegada més – l’ajuda de les ‘persones físiques ‘ que malgrat les retallades del govern, resisteixen encara a la ciutat de Solsona.




L’edifici de la fotografia que veieu és a Solsona – a la mateixa ciutat - , prop de l'Hotel Sant Roc al que dedicàvem recentment un article. El podeu veure quan circuleu per la carretera de Bassella dins d’una finca privada.
Ens explicaven que els propietaris de la casa, en algun moment – no ens donen més dades – traslladaven l’edifici religiós fins aquí.

Els nostres informadors – als que agraïm infinitament la seva col•laboració - desconeixen l’origen, és a la dir l’anterior ubicació de l’esglesiola, i com a conseqüència, si la reedificació/ reproducció es va fer amb fidelitat a l’original.

Us traslladem aquestes preguntes, esperant les vostres respostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els que varem estudiar ‘història Sagrada’ recordem perfectament l’estratagema de Sant Pau ; a l'antiga Grècia, els altars dedicats al Deú Desconegut no eren insòlits i en ells es commemorava als déus sense nom propi, una mica com fem avui en la Festa de Tots Sants, o quan existia la ‘moral civil i/o laica’ davant la Tomba al Soldat Desconegut.

Pau es va agafar al que li va semblar una oportunitat i va explicar que ell precisament, anunciava la vinguda d'aquell déu desconegut.

L'estratagema va sorgir cert efecte entre els oients i encara que sant Pau va abandonar Atenes sense el predicament obtingut en altres ciutats, havia aconseguit posar la la pedra angular de l'edifici en construcció de la fe cristiana.

L'altar buit, aviat s'ompliria amb un nou déu que despertaria l'entusiasme de les multituds.

Amb idèntic propòsit, recupero aquest imatge del ‘Déu Desconegut’, no sense deixar constància però, de la meva sorpresa en trobar una esglesiola ‘anònima’, en una Ciutat/Bisbat com Solsona.

Recordo un vellet admirable que no volia morir-se perquè deia – amb raó – que contínuament succeïen fets