Sols has sigut una jugada dels meus ulls

Sortia de casa fumant un cigarro, estava un pel nerviosa, em dirigia a casa d'una amiga, baixava pels mateixos carrers que sempre camino per baixar al poble, en un d'aquest és un carrer, que ni tan sols és carrer, és com una escletxa entre les cases. Aquesta escletxa és tota plena de fang, pedres, i merdes de gos. Era al principi del carrer i al fons vaig veure la teva silueta, duies posat faldilles i passejaves un gos, no va ser fins que vam estar a tres metres, que no et vaig identificar, eres ma germana. Em sona tan estrany "ma germana" potser perquè és la primera vegada que t'anomeno així, potser perquè és la primera vegada que t'anomeno.
Quan ens vam creuar jo et vaig saludar amb un "hola" i tu em respongueres també amb un "hola". Ha sigut la conversa més llarga que em tingut mai, potser l'única, i segurament l'última. Qui sap quan serà la pròxima vegada que ens retrobem.
Tu no em vas reconèixer, normal, i val més així. Quants anys fa que no t'havia vist el pel? Pfff crec que tenia 8 anys, i tu 23 o així, no se ni l'edat que tens, però em sembla que ens portem 15 anys tu no has canviat tant, però si te reconegut és perquè ets clavada a la mare, la "nostra" mare. També em sona estranyisim el pronom possessiu "nostra", tu sempre has dit que no tens mare, i jo sempre he dit, que sols tinc un germà, Com també em sona estrany el "nostre"; germà, mai he compartit el meu germà amb ningú, i pel motiu que mai he volgut tindré res amb tu, és per el meu germà, havies cregut que era pertinència teva, i jo sols vaig ser una nosa, la germana, la única germana que ha tingut, amb la única que s'ha barallat, pegat, insultat, estimat, abraçat, besat... La veritat és que per mi mai m'has sigut important, sempre m'has sigut indiferent. Mai te trobat a faltar, suposo perquè no trobes a falta una cosa que mai as tingut.
Vaig acabar de passar el carrer, em va venir pel cap seguir-te i així assegurar-me que eres tu i curiositat, (feia com 8 anys que no sabia res de tu), m'ho vaig borra del cap instantàniament, era una gilipollada, i sabia perfectament que eres tu, malgrat els anys, la teva cara no me l'he borrat.
No em quedava més cigarro per fumar, el vaig tirar al terra fangós, em vaig girar i durant uns segons em vaig quedar mirant com t'anaves allunyant, com sempre has fet i vaig pensar que sols eres una il·lusió, un miratge, una jugada dels meus ulls.