Cercador
Solitut i records
Un relat de: IvoryViuré la solitud, com si tu no m'importessis.
Renunciaré a la teva dolça companyia,
Trobaré el destí que de tu m'allunya,
Et perdré per sempre sense entendre-ho,
I a mesura que t'allunyis, viure dels records
Sense esperança, sense lluita, sense rancor,
Però sense oblidar els meravellosos dies
En que em vas fe nàixer el més bonic amor.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Equinozio | 07-11-2005 | Valoració: 10
Genial, m'encanta, el sento des de dins. Ho he viscut amb la meva propia pell.
T'ho mereixes,
Equinozio -
Saps' ho trobo molt encertat.[Ofensiu]paparola | 07-11-2005 | Valoració: 9
Es trist però es maco sentir aixi sense renconies, crec que això es estimar.