Solitut i records

Un relat de: Ivory

Viuré la solitud, com si tu no m'importessis.
Renunciaré a la teva dolça companyia,
Trobaré el destí que de tu m'allunya,
Et perdré per sempre sense entendre-ho,
I a mesura que t'allunyis, viure dels records
Sense esperança, sense lluita, sense rancor,
Però sense oblidar els meravellosos dies
En que em vas fe nàixer el més bonic amor.

Comentaris

  • Equinozio | 07-11-2005 | Valoració: 10


    Genial, m'encanta, el sento des de dins. Ho he viscut amb la meva propia pell.

    T'ho mereixes,

    Equinozio

  • Saps' ho trobo molt encertat.[Ofensiu]
    paparola | 07-11-2005 | Valoració: 9

    Es trist però es maco sentir aixi sense renconies, crec que això es estimar.