Solitud

el mateix que la meva amiga tramuntana...
m'ha agradat allò de "sempre hi ha en la foscor una escletxa de llum", com un cordó umbilical que t'uneix a l'exterior, on bases l'esperança de sortir de la soledat...
ànims, l'important no és fer-ho molt bé, l'important és escriure, comunicar i segur que agradaràs a més gent del que pots suposar...
una abraçada!

M'ha agradat molt. És veritat que dintre de la fosca soledat hi pots trobar un "rajolinet" de llum. Però el problema és que moltes vegades aquesta llum triga en il·luminar-nos i, en alguns casos, ens acabem perdent per un camí fosc...mai no ens rendim, però. Oi? "La vida és bella" i em de fer tot el possible perquè no perdi la seva bellesa.
Et puc donar un consell? Bé, és una coseta que jo he anat aprenent a mesura que escric, no sé pas si és vertader això que et diré ara ( més aviat crec que és una paranoia meva....xDD!! jeje) No cal que rimi tan el poema. Jo crec que lo més important no és la rima si no el que realment transmet. Bé, doncs era això!!! Molts petons!!

eNs lLeGiM!!

laura^^