Solució

No m'avergonyeix reconèixer que sóc un agent doble, tot i que aquesta confessió no inclou desvelar els dos amos a qui serveixo. Fóra llarg d'explicar què m'ha dut en aquesta situació, i tot allò de bo que n'he tret: els millors restaurants, les dones més abellidores, les armes i els vehicles més sofisticats i, sobretot, uns ingressos elevadíssims, val a dir, per partida doble.

No dec pas fer-ho malament, perquè la situació fa temps que rutlla. I de quina manera! Però tot es pot malmetre d'un moment a l'altre perquè una de les parts -ara tampoc no aclariré quina!- està a punt de descobrir el meu joc.

¿He badat o potser l'existència d'altres agents com jo els ha conduït cap a la meva pista? Coi d'aficionats! Tant se val. El que més greu em sap és haver de renunciar si us plau per força al compromís entre dues potències antagonistes. Perquè amb una mica de mà esquerra el món va fent i no acaba de fer el pet definitiu. I això, no ens enganyem, és mèrit meu.

Fa dies que no dormo, vet-ho aquí, ni gaudeixo dels tresors de la meva bodega i de la meva alcova. Però s'ha acabat!

Només un cop d'efecte em salvarà del cul de sac en què em veig ara. Ningú no creurà que hi hagi algú amb els sants pebrots de jugar, no a dues, sinó a tres bandes. Perquè em consta que hi ha una tercera potència que no ho fa pas malament.

A nòmina de tres, diem-ne, empreses. Oi que fa de novel·leta d'espies? M'hi posaré ara mateix! M'hi jugo la pell d'avui, el prestigi de sempre i la pensió de més endavant.

I si mai aixequés una sospita, no hi ha res de més senzill: un nou contracte i avall, que fa baixada.