Sola amb l'Agnès

Sempre havia vist l'Agnès com una de les millors amigues, desenfadada, riallera, una mica descarada, però sobretot com a còmplice en les nostres aventures. Moltes vegades ens havíem canviat la roba, o ens havíem banyat plegades, de manera que el seu cos m'era ben familiar. Un cos esvelt, més que no pas el meu, una mitja melena i uns pits a la mida justa d'una copa de cava tipus madamme Pompadour. És una noia que es fa mirar, però no hem rivalitzat mai per això, potser perquè jo també tinc les meves armes, i com a bones amigues hem actuat plegades a l'hora de buscar-nos aventures.

Però avui em mirava l'Agnès amb uns altres ulls. Des de la cuina, la veia allà asseguda al sofà amb una brusa desmesuradament escotada, amb els peus alçats damunt la tauleta i lluint unes cames més que insinuants. Estava realment preciosa, i provocativa. Havia vingut a casa perquè jo l'havia convidada per agrair-li que m'ajudés en el joc que vam tenir la setmana passada amb en Joan. I ho havia fet molt bé, per cert. Em va quedar gravada la imatge de la seva esquena, nua, amorrant ella el seu sexe a la boca d'un Joan que no s'acabava de creure el que li estava passant, mentre jo cavalcava d'incògnit embogida sobre la seva polla. En Joan va tenir un orgasme espectacular; de les revinclades que feia tot el seu cos va venir ben just que no em fa caure a terra. Sort n'hi va haver que vaig agafar-me a la cintura de l'Agnès, i això em va permetre mantenir l'equilibri. I em va despertar unes noves sensacions, amb el contacte d'aquella pell suau, tesa, i extremadament sensible en aquells moments. Vaig acabar compassant els meus moviments follant amb en Joan, amb els de les mans que, a més de mantenir l'equilibri, resseguien el cos de l'Agnès des del darrere.

I ara era allà, sola, però amb els mateixos aires provocadors, que no podien anar adreçats sinó a mi. No havíem parlat més d'ençà de l'altre dia, i jo simplement pensava en passar una tarda xerrant de les nostres coses, i probablement també de l'experiència amb en Joan. Vaig donar-li la cervesa i em vaig asseure al seu costat. Ella amb prou feines si es va remullar mínimament els llavis i va deixar la gerra a una banda, alhora que col·locava les seves cames a la meva falda. Un altre dia, de ben segur que hauria interpretat el gest com una forma d'acomodar-se amb tota la confiança que ens teníem, però avui no podia resistir la temptació d'acariciar-les amb la mateixa suavitat que en Joan em sol acariciar a mi.

Ella es deixava fer, amb una cara d'inequívoca complaença. Les dues mans resseguien tota la llargada de les cames com un nen petit que juga a fer carreteres damunt la sorra.
Per un cap arribava fins a la punta dels dits, després d'haver fet caure'n les sandàlies, i per l'altra amb la mà estirada arribava just a tocar les seves calcetes, negres i de puntes. Vaig veure que aclucava els ulls probablement per concentrar-se millor en les carantoines que li feia. No m'havia fixat mai en l'olor perfumat que li feien els peus, i, essent per a mi la primera vegada, vaig començar a assaborir aquells dits que es movien lentament al ritme de les meves llepades. Alguna vegada m'havia pensat, en veure-ho a fer a altres, que en posar-se a la boca el dit gros del peu una podia imaginar-se que estava xuclant un membre viril. Però, no. Avui sentia un enorme plaer ensalivant aquell dit femení, fins al punt que l'excitació m'acreixia per dins i notava les palpitacions del meu sexe.

Aviat no en vaig tenir prou i la meva boca va relliscar cames amunt, desitjosa de compartir les seves humitats amb les més íntimes de l'Agnès. Em vaig posar de genolls en terra per tenir ben a l'abast la flor amorosida del seu sexe. Ella mateixa va apartar la petita tela que el cobria, indicant-me el camí que havia de recórrer la meva llengua. De seguida vaig adonar-me que no tenia res a veure amb l'olor intensa i penetrant del sexe masculí, però era igualment embriagadora i absorbent. La meva llengua corria delerosa entre els plecs dels seus llavis vaginals, amb petites incursions cap a l'interior, animada encara més pels petits sospirs de plaer que deixava anar ella.

Tenia les mans aferrades a les seves cuixes i el cap enclastat al seu sexe. La seva respiració s'accelerava per moments, i amb una mà es refregava el clítoris cada vegada amb més força, mentre amb l'altra s'agafava el pit comprimint-lo descontroladament. Vaig pensar que jo no havia de perdre el control de la situació i dedicar-me de ple a satisfer-la a ella. Tot d'una, vaig notar que m'agafava pels cabells i m'amorrava encara més a aquella font xorrejant en què s'havia convertit la seva xona.

Alternava els xuclets amb les penetracions de la llengua i petites mossegadetes sobre el seu clítoris, però ella no en tenia prou i va començar a cridar un "més, més..." que a mi m'excitava sobremanera. No em quedava sinó recolzar la labor bucal amb els dits que s'endinsaren fàcilment en el seu interior. Furgava desesperadament tant al seu sexe com al cul, a mesura que s'incrementava l'alteració de l'Agnès, simulant amb els dits una doble penetració. El meu cos es recargolava en un tremolor incessant, sense perdre la posició de la meva boca que recollia goluda les seves essències que fluïen del seu sexe sense parar, i sense deixar de maniobrar amb els dits per portar-la fins al límit.

Tot d'una va fer un crit, vaig notar una darrera estirada de cabells, transformant tot seguit l'agressivitat en carícia relaxant, sobtada encara per alguna convulsió tardana com si fossin les rèpliques d'un terratrèmol. I la meva boca s'inundava dels seus fluids que a mi sabien a glòria, i a victòria.

- Moltes gràcies, Agnès. - Va ser la primera cosa que se'm va acudir en aixecar el cap, atordida encara, del seu entrecuix. I la vaig besar com no havia besat mai una dona.

Autora: Carla de http://sensualia.wordpress.com/