Sofregit de desig en malva

no puc opinar de si s'escau al dibuix a que fas esment, però com a poema per si ja m'agrada.

De tots els que he llegit començo per aquest poema. Potser per la frescor del lèxic, que no sembla de poesia. Bé, de fet, no crec que hi hagi cap llenguatge veritablement poètic, sinó que és la utilització dels mots el que fan que un text sigui un poema.

Què t’haig d’explicar a tu que saps trobar un poema per cada paraula....!

Començant pel títol: aquest conjunt de paraules que has entrelligat (de la cuina+ emoció+color) em porta a una sensació molt vital i molt lligada a la terra des del començament d’espígol i d’aquestes ganes de fugir del gris. Amb totes les altres imatges que són molt gràfiques (arguments de vidre, parrup del mar, horitzó esfilagarsat...) i aquestes hortalisses que cuines tan bé. Al final perfecta, lluny dels finals clàssics en un poema.

Els encavalcaments dels versos li donen agilitat i m’agrada també que no hi hagin rimes que encarcarin el poema.

M’ha agradat molt conèixer els teus textos. Bons poemes i bons relats.

Una abraçada

...però encara tinc un parell de versos que em desinflen;llastima que no tinguem el dibuix potser veien-tel ,acabaria per aclarir-me del tot. Es original i molt maco aquest poema.
Anna

....el segon paràgraf me'l faig agradablement meu, es simpàtic, original, diferent ...
En canvi el primer em costa. Demà en lloc de comentar-te (o intentar-ho), nous poemes tornaré sobre els mateixos.
Fins ara
Anna

Tot és de gran importància :
el poema valent precipita paraules mentre s'inspira en un dibuixet de Ramon Navarro,
i el dibuixet, agraït, s'enamora de Toni Arencón
que és qui li fa la paraula, el vers, el tot per ser poema.
Ës un sofregit en poema i en dibuixos.

Una abraçada ben literària Toni.
Espero portar algun dels meus poemes a LO CÂNTICH ben aviat.

aquest sofregit de mots, amb aromes de desig, amb tots els condiments... Donen ganes de tastar-ho!!!!

una abraçada de mataró
joan