El teu nom i el teu cos

I de nou,
en enfilar els revolts rectes de l'autopista,
m'aprope cap a tu.
Et torne a imaginar, i et desitge.
Busque desesperadament excuses,
justificacions per a aquests desigs que disfresse d'incoherents.
Però al meu cap la ment treballa
incansable
i en travessar La Plana el mot em fa tibar els nervis.
Tanta tendresa...
que el pensament se'm desfà
en mil trencaclosques
aprofitant cada paraula i cada mirada.
I en arribar,
el pit del color de l'enemic
em fa vacil·lar i em guia
amb por i pas decidit