Sobre la Tolerància

Bona tarda, Joan G. Pons:

Has obert un tema enriquidor i que de vegades fa falta per acceptar-se i aprendre a conviure en un món ben divers en quant a opinions, creences i diferents punts de vista.

Potser no compartim les mateixes idees, però hem d'aprendre a escoltar-nos més.

Algunes ments inclús poden arribar a evolucionar, perquè els pensaments poden canviar amb el factor temps. I si no canvien, també tenen el dret de no fer-ho. Però l'important és respectar-se sempre i ser tolerants.

Que tinguis un bon desembre, pau i harmonia.

Helena

Hola, Joan: Gràcies per la teua amabilitat de comentar-me el meu poema "Brindar" i per dir-me que és "bon recull de brindis".
Que passes bon dia.
Cordialment.

la violència en totes les seves manifestacions (de gènere, racial, social, etc...) que ataquen de manera directa la convivència social. Per tant, tolerància sí, però no amb tot, no ho oblidem.

Realment ser tolerant és consistent a cadascú. Saber tolerar ens fa pensar, per això es diu que cadascú és un món.
Com el que diu el Sr. Garcia, tu explica molt bé i aquest descriu de categoria qualsevol relat o poema. Així que no li dones l'en contra.
Es pot mirar d'una manera o altra. Això depén.
Cordialment.
(Ah!, i no em comentes a les sis del matí, ni a les set tampoc).

tolerància? Pot ser una arma de doble fulla, tot té un límit, però, ben entesa, és evident que és una bona actiud.
Per reflexionar. Gràcies pels teus comentaris.
Salutacions Joan.
Rosa.

Suposo que coneixes la paradoxa de la tolerància (també anomenada paradoxa de Popper): " La tolerància il·limitada pot conduir a la desaparició de la tolerància. Si estenem la tolerància il·limitada fins i tot a aquells que són intolerants; si no ens trobem preparats per defensar una societat tolerant contra les presses dels intolerants, el resultat serà la destrucció dels tolerants i, juntament com ells, de la tolerància."

Aquesta és una paradoxa molt forta, la tolerància pot portar a la seva autodestrucció, convé pensar-hi.