silenci

Silenci físic
La partitura en blanc,
neta d´acords, com volíem,
necessàriament improvisada,
obcecadament lliure,
imprevisible, en blanc.


I no et pensaria, ho sé bé
perquè t´he oblidat d´altres cops,
però, al compàs lent
del metrònom dels anys,
et retrobo un cop i un altre
a un ritme que es trenca en pauses
massa seguides i massa llargues,
en interrupcions denses d´atzar
condemnat a encertar de ple
en algun moment, per probabilitat.


I, llavors, et començo a sentir,
molt silenciosament,
molt d´amagat de les meves pors
molt endins dels meus records més íntims.


O, de vegades no, de vegades,
la melodia obstinada
es desafina i fa vibrar
l´agut diapasó - encara afònic ?
de la veu del seny,
que em repeteix que t´oblidi,
com l´últim cop, amb aquella
mateixa intensitat de por.