Silenci si us plau

M'encanten les enormes sales de les biblioteques, plenes d'una sensació de tensa calma i amb infinitat de persones llegint, estudiant o fullejant qualsevol revista en un respectuós silenci. Potser, aquest sigui un dels pocs llocs verges de les pesades melodies dels mòbils. Aquella tarda de maig, calorós i humit, com correspon a una tarda de *pre estiu a Barcelona, vaig decidir acabar la meva recerca de la història *incaica en la biblioteca pública del meu districte, en el centre del barri de *Sant Andreu.

L'afluència de public era mes aviat poca encara que s' acostaven els temps d'exàmens i, per això, vaig poder escollir el meu seient. Em vaig decidir per la taula que estava més apartada de la recepció i també la més amagada de totes les quals havia lliures. M'envaïa la sensació d'apartar-me de tot, gaudint de la lleugera brisa que l'aire condicionat situat davant de mi expulsava per tota la sala, i que cap cosa em distragués en la meva ruta literària pel Perú antic. Una de les columnes que estava situada a la meva esquerra, amb un enorme cartell de Silenci per favor, s'encarregava de recordar que l'únic soroll permès era el del pas de les fulles.



El temps passa ràpidament quan el tema t'atreu, tant que no em vaig adonar de l'arribada d'ella. La seva cara tenia una expressió que no vaig saber endevinar, i tot just em vaig distreure a l'observa-li els bonics i alçats pits que s'endevinaven dintre de la seva negra camisa. Uns texans *descolorits, cenyits, ressaltant el seu cul i un suau perfum d'olor *inclassificable, van aconseguir que, per uns instants, els inques s'evadissin i en el seu lloc aparegués la noia que es va asseure enfront de mi.



Em vaig adonar en el detall que tot i poder asseure's en qualsevol de les set cadires que havia al voltant de la meva taula, es situés just davant de la meva. L'aire condicionat que bufava en la seva esquena em portava a cada moment l'olor del seu perfum.



Vaig començar a rosegar el meu bolígraf mentrestant, d'amagat, clavava la meva mirada en els seus pits, i tractava de desxifrar el seu peculiar rostre. De vegades les nostres mirades es trobaven i en un respectuós silenci, em dedicava un somriure.



Em costava cada vegada mes seguir amb les històries dels inques, quan la típica escena de pel·lícula còmica es desenvolupava en la meva taula.



Sense deixar de mirar els seus apunts, ni parlar una sola paraula, el seu peu descalç va sortir d'una de les seves sabates per a dipositar-se entre les meves cames i, amb una suavitat increïble, va començar a acariciar-me el meu entrecuix i el que se suposava que devia estar sota els meus pantalons.



AL notar el seu peu, el bolígraf que seguia rosegant, es va escapar d'entre les dents, i va començar a botar per la taula. No sàvia que fer, si retirar-me, deixar-la seguir, dir-li alguna cosa... . Ella romania immòbil, com absent, tan solament el seu peu seguia un moviment de pujada i baixada.



El meu sexe s'inflava. M'estava excitant una desconeguda en el silenci de la sala d'una biblioteca de barri. M'agradava el joc i, encara més, pensant que era la primera vegada que em passava alguna cosa així. El meu penis va arribar a la seva màxima extensió dintre d'uns pantalons que començaven a molestar-me. Ella em va mirar, va somriure, i va llançar un petó silenciós seguit d'una picada d'ullet amb els ulls. Jo li vaig somriure i em vaig asseure mes còmode, el més proper a la taula, mentre observava a banda i banda per si algú s'hagués adonat del que passava en la meva taula. Afortunadament la columna amb el rètol de Silenci per favor, ens ocultava de la majoria de les persones.



De sobte, ella va retirar el seu peu del meu sexe mentre tancava la seva llibreta. Es va aixecar, i amb un gest del dit índex em va indicar que la seguís.



Com si la meva voluntat estigués enganxada a la seva figura, em vaig aixecar ràpidament i la vaig seguir per tota la sala, fins a arribar a les escales que conduïen a la segona planta. On em volia dur? Ella anava uns passos davant meu. Va entrar per la porta que dóna pas als serveis,i va entrar en el de les dones. Vaig dubtar si entrar o no, però que diables, el joc ja havia començat i no seria jo el que trenqués la màgia. Vaig obrir silenciosament la porta del bany per a veure que ella, des del fons dels serveis, havia entrat en l'ultim dels banys i em va fer de nou el gest que la seguís…



Em vaig apropar al bany, mentre el silenci dels serveis tan sols era trencat per l'intens palpitar del meu cor que retrunyia dintre del meu…



Vaig entrar en el bany mentre ella, amb un ràpid gest, tancava la porta darrera meu. Va posar el dit índex en els meus llavis, demanant silenci. Vaig donar amb suavitat la meva esquena a la porta, mentre ella es va seure en la tassa del *water. Em va descordar els pantalons i amb delicadesa me'ls va baixar. Sota els meus negres eslips, el meu penis completament erecte s'obria pas, gairebé en l'instant que la roba interior acompanyava als pantalons cap al sòl.

Ella em va mirar, mentre la seva mà esquerra acariciava el meu penis i, clavant-me la seva mirada, va començar a llepar-me el penis circularment….



Va baixar la mirada, es va canviar el meu penis de mà, mentre ho xuclava ràpidament, sense pausa, amb frenesí, com si fos l'escena d'una d'aquestes pel·lícules que en les nits de solitud, t'alegren la vida.



Vaig exclamar un gemeg de plaer, mentre ella em va tornar a indicar silenci. Déu meu, quina bogeria estava passant en el bany. Ella seguia xuclant-me més i més, sense pausa. La seva saliva penjava dels seus llavis per a dipositar-se de nou en el meu penis. Estava a punt de corre'm i suposo que ella ho va notar, doncs en un acte reflex, va decantar la seva boca i va començar a *masturbar-me amb la mà, quan l'èxtasi silenciós va arribar i una intensa correguda va tacar les rajoles blanques del bany. (hagués preferit que ella s'empassés el *semen, la veritat)



Em vaig recolzar en la porta, mentre ella agafava paper higiènic i netejava les restes de *semen que quedaven en el meu penis. Sense deixar-me fer res, va pujar els meus eslips, i em va ajudar també amb els pantalons…



Vaig intentar parlar, però ella m'ho va impedir; de nou, el gest de silenci es reflectia en la seva cara. Llavors ella es va aixecar i em va obligar a asseure'm a mi ara.



Encara que el francès m'havia deixat relaxat, no estava tan cansat com per a seurem. Seguia sent una marioneta de la qual ella movia els fils, i jo ni tan solament *tenia la potestat de parlar…



Suposo que sempre es pot dir allò de "però encara hi ha més", i la meva capacitat de sorpresa s'anava a depassar altra vegada.



Ella es va posar ara amb l'esquena a la porta, i es va baixar els seus ajustats pantalons, mentre jo pensava que si volia que féssim l'amor, devíem esperar una bona estona, que el meu penis es posés de nou en forma…(la seva samarreta li tapava les seves peces intimes. No et facis el estret ara), No li veia les calces, fins que ella les les va treure també, i vaig pensar que desitjava que jo li acariciés el seu *clítoris, que la *masturbes i Per què no?...



Però…sorpresa!..Quant li vaig aixecar la seva samarreta, vaig veure. que ella, era ell.

Un enorme penis, encara que pansit li penjava entre les seves cames i tanmateix, intuïa que era més gran que el meu….

Em vaig quedar com col·lapsat, quiet, sorprès…la vaig mirar mentre ella/ell, reia de nou i amb la seva mà s' agafava el seu penis, per a intentar apropar-me'l a la meva boca.


De nou vaig dubtar que fer, en si aixecar-me i anar-me, en negar-me, en …quantes coses van passar pel meu cap, quan sense saber per que, vaig apropar els meus llavis al seu penis, i ho vaig començar a besar, tímidament, com el qual fa un petó de cortesia a un amic llunyà.



*Tenia una olor diferent al meu i estava completament depilat; a poc a poc vaig començar a acariciar-lo, lentament, notant com la seva erecció anava en augment, i en una fracció de bogeria, una més, vaig començar a xuclar-lo, a llepar-lo, imitant els gestos que tantes vegades m'havien fet a mi.



El seu penis va arribar a la plenitud en segons, tant que tot just cabia en la meva petita boca…Ella/ell em mirava i reia i amb la seva mà recolzant-la en el meu cap, intentava dirigir els meus moviments xucladors en el seu penis.



M'agradava el que feia, fins i tot notava un lleuger pessigolleig, com si l'excitació hagués fet acte de presència abans d'hora.

El sabor del seu penis en la meva boca, es barrejava amb el sabor de la meva saliva en el seu membre, i tan lliurat estava a la meva fel·lació, que no em vaig adonar que ella/ell, s'havia llevat la samarreta i els seus pits emergien tesos per sobre del meu cap.



Seguia i seguia xuclant el seu enorme penis quan, en un moviment brusc, ella/ell va apartar el seu membre de la meva boca, just en l'instant que va començar a corre's gairebé al costat d'on instants abans havia deixat jo el meu *semen en la paret.



*Tenia el seu membre subjectat per la seva mà dreta, quan vaig voler realitzar la mateixa operació que havia realitzat ella/ell abans. Vaig prendre un poc de paper higiènic per a netejar-li el seu penis, mentre els dos ens rèiem amb un xic de complicitat.

Es va pujar les seves calces, els seus pantalons, es va posar la seva samarreta, i s' agenollar davant meu, per a donar-me un frec dels seus llavis amb els meus, que encara estaven humits de la fel·lació d'abans. Es va aixecar i s' en va anar, en silenci, deixant-me a mi en el bany sol.



Em vaig arreglar una mica, i després de mirar que no hagués ningú en el bany, vaig sortir dels serveis per a regressar a la meva taula.



Ell no hi era.



Havia recollit les seves coses, i tan sols m'havia deixat un tros de quartilla damunt dels meus llibres, amb la inscripció: "gràcies, tornaré".



Jo tornava totes les ta
rdes i esperava en la mateixa taula; al cap d'uns nou dies de la nostra primera trobada, va aparèixer.



Vestia igual que la nostra primera vegada i, de nou, vam repetir en silenci les nostres diableries en el bany de senyores. I va tornar la setmana següent, i l'altra, i altres més.



Després de diverses trobades en silenci, encara avui encara no se el seu nom, no he escoltat una paraula dels seus llavis, ni mai ens hem vist fora dels murs de la biblioteca i duem gairebé un any així, amb trobades silencioses en els banys, amb fel·lacions mútues summament agradables.



Suposo que el dia que escolti la seva veu, s'acabarà el silenci si us plau.