Cercador


Llista categories

Silenci a temps!

Un relat de: ORIOL

Temps de silenci és d'on vinc, però no cap on vaig,
silenci és el que el cor em demanava, paraules que no senties
però que no he pogut deixar de parlar-te ni comunicar
no he deixat de sentir i sofrir pel silenci d'aquest temps.

Diuen que és bonic escoltar el silenci, diuen que cal gaudir-lo...
ara recordo que durant les nits d'estiu l'escoltàvem junts
ara descobreixo que el silenci és finit, ja no m'arrepenteixo d'haver callat
ni d'haver-me silenciosa i platònicament enamorat.

Nits d'amor i nits de pregària que volien ser el millor record per tu,
estàves dins del meu interior també silenciosa i callada,
no m'has oblidat ni m'oblidaràs, però ja no et sents enamorada,
jo enyoro, encara ara, aquella silenciosa primera vegada.

El temps de silenci s'ha acabat,
ja no em queda força ni per aixecar-me ni tampoc per reemprendre el vol,
no he sabut mai què vols ni que has volgut, ni que voldràs,
només sé que ja no em trobaràs encara que sé que de ben segur que, tornaràs.

Faràs com altres ocasions, em confondràs de nou, i em faràs sentir noves emocions,
però aquest cop ja no podré ser el d'abans, i ja no podrem ni volar ni somniar junts.
Ara només et puc dir que tinguis sort i siguis feliç amb els qui et rodegin ara i sempre.
Avui quan s'ha obert la finestra del messenger han sonat diferents tons:
tons de comiat, tons per dir-me que també, en silenci, d'algú altre t'has enamorat.

Comentaris

Afegir comentari
  • ...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 15-03-2008

    ...conec aquestes sensacions, però l'home és l'animal que sempre ensopega més d'una vegada amb la mateixa pedra, oi? Espero que el silenci a temps tingui els fruits que esperes i trobis pau i felicitat en aquest camí escollit. Molta sort!

    Una abraçada!

  • Puff.. genial[Ofensiu]
    XellV | 15-03-2008 | Valoració: 10


    Moltes gràcies pel comentari de l'altre dia, era molt bonic, igual que el text que ara mateix acabo de llegir.

    El teu relat m'ha transmès molt, en certa manera m'hi he trobat identificada. Diuen que la literatura és això, el fet de poder llegir un text i sentir-lo com si fos teu.

    Els silencis, encara que no ho sembli, són molt importants. Igual que les mirades, els gests.. No tot són les paraules!

    Et continuaré llegint. Moltes gràcies!

  • El silenci, un tresor[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-03-2008 | Valoració: 10

    Veig que coincideixo amb tu, ja que també penso que "un silenci a temps pot valer molt la pena"... i que fer un temps de silenci pot ser bo quan estem immersors en qualsevol moment fosc.

    Quan fem callar les veus que destorben, podem sentir millor la nostra pròpia veu: la del cor, que ens diu que desitja; la del cap, que ens diu que pensa; la de la intuïció, que ens explica que creu... llavors, en mig del silenci, podem escoltar-les i pactar amb elles la nostra opció.

    Hi ha una frase al respecte que ho deixa ben clar: "La primera virtut és saber frenar la llengua i és quasi un Déu aquell qui, tenint raó, sap callar". Encara tenim més motius per callar quan no sabem del cert si la raó és de part nostra...

    T'envio una abraçada silenciosa però plena d'afecte,
    Unaquimera

l´Autor

ORIOL

55 Relats

64 Comentaris

49090 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >