Sigues sempre vora meu

Un relat de: sekioz
Ton cos nu, verge a mos ulls,
lluminós al cel nocturn
se'm presenta aliè al temps:
no hi ha màcula contingent,
roba, joia o compliment.

Miratge d'imatge, ¿d'on provens?
¿D'atàvic passat, futur llunyà?
¿D'una llegenda, realitat?
Mon cap n'és ple teu, febril deliri,
negant com pluja aquests carrers.

M'arriba pur un so de cor,
ta veu i pit cantant a l'uníson.
Ho sento càlid molt prop meu,
guiant ferma i suau les passes:
àngel de la guarda has de ser,
protegint-me amb lluents espases.

Comentaris

  • boniques imatges[Ofensiu]
    Atlantis | 22-07-2021

    Boniques imatges d'amor i presència des de la llunyania.

    Un poema melodiós.

  • Identitat Inedita | 18-07-2021

    Cadència en cada vers, amorós a cada estrofa, bonic tot el poema
    Abraçades

  • Vora meu[Ofensiu]
    Prou bé | 18-07-2021

    Molt bonic i ben expressat! Càlid ! AMB total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sekioz

sekioz

8 Relats

7 Comentaris

967 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
https://prosa-msc.blogspot.com/p/mapa-web_07.html