Sigues sempre vora meu

Ton cos nu, verge a mos ulls,
lluminós al cel nocturn
se'm presenta aliè al temps:
no hi ha màcula contingent,
roba, joia o compliment.

Miratge d'imatge, ¿d'on provens?
¿D'atàvic passat, futur llunyà?
¿D'una llegenda, realitat?
Mon cap n'és ple teu, febril deliri,
negant com pluja aquests carrers.

M'arriba pur un so de cor,
ta veu i pit cantant a l'uníson.
Ho sento càlid molt prop meu,
guiant ferma i suau les passes:
àngel de la guarda has de ser,
protegint-me amb lluents espases.