Greu veu veu eu...

—La meva greu veu et veu.
—¿Em veu, la teva greu veu?
—Certament et veu, la meva greu veu,
tanmateix ho fa aquell ratpenat.
—Però la no gens greu veu d'un ratpenat
no pas em veu sinó més bé m'escolta.
—Oblida't aleshores d'aquest símil
i diguem-ne, doncs, d'això, sinestèsia.
—No vulguis corre tant, mon bon amic:
¿que em faré jo d'una sense l'altra?
—La raó, com sempre, tens.
—Perquè la raó entens.