SI SANT JORDI FOS UNA ROSA, SERIA...

Un relat de: onatge
Si sant Jordi fos una Rosa, seria...


Una rosa amb
pètals bategants,
la tija un somriure,
la seva rosada
besaria els teus llavis,
l’eco cantaria al cor...
Vermella groga o blanca,
sembrarà el teu record...


Si fos espina, seria...


A cada ferida
banys de lluna
per calmar la cicatriu,
tendresa ni poc ni massa,
ferides d’alegria,
llàgrimes de dia,
poema de capvespre,
la passió compartida.


Hi ha roses que ens broden records, i queden guardats a la calaixera de l’enyor...



Si sant Jordi fos un vocabulari, diria...

A abraçar, E estimar, I il·lusió, O ofrena, U unió.


Abraçar les consonants.

B bonança, C caliu, D donar, F felicitat, G germinar, H humilitat, J jardí, K kantisme, L lluminositat, M moixaina, N ni no, P positiu, Q quietud, R romàntic, S somnis, T t’estimo, V ventada, X xocolata, (sense llet) Z zenit.


Obre un llibre deixa
enlairar el somriure
vola amb la imaginació,
acarona la rosa al teu pit,
bressola profunditats
amb els ulls tancats...


S’abracen una T i una E, T’estimo. Però sempre hi ha un apòstrof de separació o d’unió...


Un dia quan els pètals
de la rosa surtin del
bressol de les pàgines
d’un llibre, jo ja no hi seré,
però Tu escoltaràs l’eco
de somriures passats,
llàgrimes d’alegria i enyor...

Sempre hi ha un primer abril a les il·lusions. Si fa sol floreixen les roses i les espigues. Si el dia és gris, tenim el cor de la rosa...

Sant Jordi és més que un sant... És una festa d’alegria, un brindis dels cors, les il·lusions es fan estel i volen. Ens queda un vers als llavis, un poema al cor, i l’abraçada a l’ànima. Els llibres són un tresor i la seva lectura una riquesa.

Passen els anys i en silenci recordem les roses com un sembrat d’il·lusions en flor. Recordem els absències i les llàgrimes ens fan ballar un vals als ulls i al cor. No hi ha rosa sense espines...
Sant Jordi és l’excusa per sortir al carrer i dir T’ESTIMO!

Quantes roses regalades
i quantres tristes i abandonades...
i els cors en flor i les
mirades enamorades.
No comptis les roses,
una de solta et recitarà
un vers als llavis.
No miris el passat
ni busquis el futur...
Tot és l’ara i aquí.

Si sant Jordi no fos sant,
seria un pagès que estima la terra.
Si fos un ocell, seria un colom missatger...
Si fos un lector, sempre llegiria llibres de paper.
Si l’haguessin fet funcionari, hauria
demanat la baixa per pròpia voluntat.
Si fos un núvol, plouria suaument.
Si prengués cafè, li agradaria curt
però amb cos i sense sucre...

Si fos aire, seria un bon vent.
Era sant però la seva religió
era la llibertat del vent.
No era bilingüe, ara parlaria català.

Si fos una eina, seria una
aixada per llaurar i sembrar.
Per dinar ara brindaria amb cava
i humitejaria l’esperit amb vi negre.

Si fos escriptor, escriuria a mà.
Era lliure, no estava afiliat a cap partit.
Ell i el drac, en realitat tenien bona amistat.

DES DEL FAR UNA ABRAÇADA AMB ROSA...

onatge
Sant Jordi 2013
onatge@gmail.com

Comentaris

  • Molts relats dins d'un[Ofensiu]
    PortDeReig | 30-04-2013 | Valoració: 8

    Molt maco i enriquidor tot plegat. Però trobo que és massa llarg. Jo ho partiria en sub-relats...
    Es a dir...el poema primer...des del principi fins a la frase següent del segona 'stanza', es magnífic...breu, potent...
    Després, quan jugues amb les paraules i el que evoquen per Sant Jordi, jo els hi possaria el titol de 'Joc de paraules'....i dividir la resta aixi...perquè la lectura sigui més flonja, mes amena.

    Et felicito per tantes idees i tant ben expressades. Ja m'agradaria a mi poder dir tot el que has dit aixi! (el 8 el donc no per el relat en sí, sino pel format ;))

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

395591 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com