Al meu costat m'hi faltes tu

De tant pensar en tu,
la ment se'm comença a saturar.
Millor que em toqui l'aire,
sortiré una estona a passejar.

Vaguejo pel carrer,
avui fa un sol radiant.
Arribo al costat del parc,
sento la rialla d'un infant.

Hi veig molts nens, i també molts pares,
hi ha un munt de gent.
Estan jugant, els uns amb els altres,
i tothom està content.

Decideixo entrar-hi, penso que això em distreurà.
M'acosto a un banc i el prenc com a seient.
A veure si se m'encomana
l'alegria d'aquell ambient.

Però em passa alguna cosa,
no puc arrencar ni un somrís,
no sé quina és la raó exacta,
però alguna cosa no em deixa ser feliç.

Aquests moments d'incertesa,
s'acaben ben aviat.
Perquè de seguida me'n recordo
de quina és la meva realitat.

Miro a un costat i a l'altre,
està buit, no hi ha ningú.
Ara ja sé el que em passa.
Que al meu costat, m'hi faltes tu.