Si avui em morís...

Un relat de: onatge

Si avui em morís...



Si avui em morís
encara tinc coses per fer,
tinc pendent demanar
algun perdó, algun gest
de senzillesa, tantes coses per acabar...


Si avui em morís,
no he vist la posta de sol.
Només el vent que m'ha esventat
els cabells i les idees.
Si avui fos l'últim dia,
moriria amb set,
set d'aigua, set de saber,
de passejar pel meu mar,
endur-me una llibreta a la butxaca.
Deixar el clauer amb les claus
en un lloc visible,
per què les trobin.


Besar i abraçar a les
persones que estimo.
Si avui em morís
no se si porto els mitjons nets
i les sabates adequades
per al viatge, es clar
que el tren serà de foc...


Avui m'he afaitat.
Abans de marxar m'agradaria
plantar un arbre per què fes arrels..
Voldria endur-me cançons de l'Ovidi.
Que la meva ànima
agafés bona companyia...
Un parell de llibres al sarró.
Seduir un bon silenci
perquè vingui amb mi.
Que no faltés la xocolata
per les nits llargues...


Si avui em morís
em seria - m'és - igual
que hi hagi la meva talla o no,
la talla de la caixa vull dir.
Podria entrar al crematori
abrigat per un llençol blanc,
no cal que hi hagi
ni nom ni inicials.
Ni tampoc flors, no hi ha
cap flor que mereixi ser cremada...


Si avui em morís,
ningú no estimaria els meus
poemes com me'ls estimo jo.
Tampoc no mereixen ser cremats...
De tota manera avui
no penso morir-me,
potser més endavant
per força i a contracor...


Encara tinc sentiments per conjugar.
Ara penso que m'agradaria
deixar un poema mig escriure.
Deixar les sabates llustrades.
Deixar un somriure a
l'entrepà de la meva filla.
Una abraçada per la meva esposa.
Els meus pares segurament
que ja no hi seran,
ja ens veurem a la
cruïlla de la vida.


Els amics sempre són amics,
i de fet en tinc molt pocs.
Si avui em morís
tinc una dent corcada.
No m'he rentat el cap...
Els cabells vull dir.
Qui taparà a la gata?
Ara ja és mitja nit,
sento campanades, segurament
que no deuen ser per mi.
No tinc son, potser és la digestió
d'haver begut només aigua,
ah!, i tres cafès.
Amb l'edat ja passa
que cada dia dormim menys.


Segurament que moriré
i no hauré acabat tota
la feina que tenia de fer,
i no em refereixo a treballar
per guanyar un sou.
Però és igual, el dia
que la mort s'enamori de mi
em tocarà ballar amb ella,
però li trepitjaré un peu, o tots dos...
M'agradaria morir-me
amb lluna plena i sortir
del foc amb la posta de sol.


Si avui em morís
estic a finals de mes...
Me'n vaig a dormir
tinc fred als peus.
Ja us ho explicaré demà
si avui no...

onatge



Comentaris

  • Sort.[Ofensiu]
    lagavinadelfar | 08-12-2008 | Valoració: 10

    Que encara ens ho pots explicar... Un poema carregat de profunditat i de realitat.

    lagavinadelfar

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394440 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com