Cercador
Ser feliç un cop més
Un relat de: aNneta28Vine, recordem vells temps plegats. Dóna'm un petó. Sí, com aquells que em donaves fa temps. Encara te'n queden, d'aquells petons? Abraça'm. Sí, d'aquella manera que m'abraçaves fa temps. Encara te'n queden, d'aquelles abraçades? Parla'm. Sí, diga'm tot allò que em deies fa temps. Encara te'n queden, d'aquelles paraules? Només et demanaré una cosa més: Estima'm. Sí, com ho feies fa temps. Si no te'n queda, d'aquell amor, també pots fer-ho veure. A mi m'és igual. Només vull creure-m'ho. Ser feliç un cop més. No cal que sigui molta estona, ni tan sols cal que sigui veritat. A mi m'és igual. Només vull creure-m'ho. Ser feliç un cop més. Amb tu.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- - Ets tan... puta
- No sé si mai m'atreviré a dir-te el que sento
- Felicitat fugaç
- La meva novel·la
- Per tu
- paraules i cartes oblidades
- somriure i fer veure que tot va bé
- Realment temptador
- Només perquè t'estimo
- Pel Passeig de Gràcia...
- Àvies, prínceps i llits de làtex
- T'he esperat
- Qui-vulga-que-siguis
- La Júlia
- Vull veure't.