Sentir-se poeta

Un relat de: Oceà

Sentir-se poeta és obrir els ulls,
i en la maror al cafè per la cullera
imaginar un remolí de mar i una galera.
Sortir i picar l'ullet a la veïna de l'entrada,
sense que sàpiga que ens somnis l'has besada.
Mirar assentat homes anònims i en la sorpresa,
demanar un autògraf amb honradesa.

Sentir-se poeta és saber que quan cau un pètal
l' arbre plora a la primavera en homenatge,
i en el banc del parc sense equipatge
obrir un llibre i marxar-hi de viatge.
Anar a la platja i jeure sol salant la roba
jugant a cercant el taronja en la vesprada
que més llueix sobre una onada.

Sentir-se poeta és renunciar als ulls en la foscor,
jugar a palpar i reconstruir.
I en la solitud del propi cos sense afirmar
creure's no res, ser oblidat.
I només en el clarobscur que et fa una estrella
tornar a la vida, mirar i sentir.

Sentir-se poeta és anar a dormir
aclucar els ulls, creure's morir.

Comentaris

  • sentir-se poeta...[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 11-07-2005

    és això i molt més... m'agrada perquè descrius la sensibilitat del poeta amagada en els petits detalls, i acabes amb un bon final:
    "Sentir-se poeta és anar a dormir
    aclucar els ulls, creure's morir."
    Felicitats poeta! i endavant!
    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • wuauuu....[Ofensiu]
    Equinozio | 11-07-2005 | Valoració: 10

    m'he sentit a dintre del poema.

    M'agnific!!

    Equinozio

  • això és ser poeta...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-07-2005 | Valoració: 10

    estimar i valorar les coses de cada dia, normals, senzilles, donar-les el valor que es mereixen sense etiquetar els grans projectes i les grans fites...
    és sentir, veure, assaborir allò que et volteja i et toca i et deixa el color i el sabor de la vida...
    una abraçada!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Oceà

3 Relats

5 Comentaris

3296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50