Cercador
El teu nom és Verònica
Un relat de: Silencer- Compartir:
Començaves un camí
Camí ple de felicitat
A costa de molts sacrificis
Camí fresc i de esperança
Moments de alegria i felicitat
Que van comportar el regal
De dos tresors
En forma de infants
Que tan omplert de felicitat
Felicitat senzilla
I plena
Però a vegades
La vida
Et posa a prova
Per fer-te veure
Lo forta que ets
I lo que la gent
Et necessita
I que tens 2 tresors
Que malgrat les dificultats
Necessiten el millor regal
L'amor de mare
La confiança de amiga
El valor etern del teu cor
Comentaris
-
Sempre Tendresa[Ofensiu]nirisla | 14-10-2007 | Valoració: 9
Respiras tendressa sempre,es un bon regal silencer,orgullosa a de estar de ser amiga teva,
no deixis mai la tendresa ,que et fara mes fort cada dia mes.
un peto maco -
GRÀCIES[Ofensiu]elea3 | 12-10-2007 | Valoració: 10
Mai ningú m'havia escrit res tant maco, com bé saps la primera vegada que vaig llegir-la em vaig posar a plorar, encara ara m'emociona.
Mil gràcies.
No deixisd'escriure mai. -
estimar[Ofensiu]llunai | 10-10-2007
Emocionada deu estar la persona a qui va dirigit a quest relat. M´he imaginat el teu moment d´inspiraciò i t´he vist amb una llagrima que surtia de dins del cor.
Felicitats
l´Autor
36 Relats
82 Comentaris
36604 Lectures
Valoració de l'autor: 9.03