Cercador
Sentiments i complexes
Un relat de: NefertitisDes de fa ja un temps he après a donar gràcies del que m’envolta i em pertany. Me’n he adonat de la sort que tinc de poder obrir els ulls cada matí i veure el primer raig de sol, sentir el vent colpejar el meu rostre... De poder mirar al meu voltant, les meves coses, el meu pis... Tot! Des de la cosa més petita a la més gran. Adonar-me que gràcies al meu esforç i treball de cada dia he pogut edificar pilars com aquests, i sí, repeteixo, en dono gràcies. Però hi ha quelcom que encara em preocupa, que m’inquieta i m’angoixa. Tot plegat comença amb el meu sentiment d’inferioritat, com encara records i persones del meu passat, quan em creuen la seva mirada mesquina hem fan sentir feble, petita...
Em preocupen els meus complexes, la imatge que em retorna el mirall i que no m’agrada, la mateixa a qui puc resseguir-hi tots els defectes. I llavors, la meva por. Aquesta immensa facilitat a creure que tot allò que avui em ve de cara demà em donarà l’esquena i de nou em trobaré plorant i sola. És com si quelcom dins meu hem digués que vagi en compte, que no em refiï de mi mateixa, que en qualsevol moment puc perdre el control i tornar a aquell espiral laberíntic.
Però també desitjo aturar la meva ment, els meus pensaments. Deixar que els sentiments brollin únicament, res més. Vull viure el moment, gaudir de la felicitat... I no ho vull veure aquesta com un impossible, vull sentir-la dins meu i creure-m’ho d’una vegada. Vull somriure a la vida. Puc fer-ho!
Em preocupen els meus complexes, la imatge que em retorna el mirall i que no m’agrada, la mateixa a qui puc resseguir-hi tots els defectes. I llavors, la meva por. Aquesta immensa facilitat a creure que tot allò que avui em ve de cara demà em donarà l’esquena i de nou em trobaré plorant i sola. És com si quelcom dins meu hem digués que vagi en compte, que no em refiï de mi mateixa, que en qualsevol moment puc perdre el control i tornar a aquell espiral laberíntic.
Però també desitjo aturar la meva ment, els meus pensaments. Deixar que els sentiments brollin únicament, res més. Vull viure el moment, gaudir de la felicitat... I no ho vull veure aquesta com un impossible, vull sentir-la dins meu i creure-m’ho d’una vegada. Vull somriure a la vida. Puc fer-ho!
Comentaris
-
no pots fer-ho![Ofensiu]Xunxi | 15-01-2012 | Valoració: 10
Ho fas, no ho dubtis mai, ja hi ets, ho has fet
en el mirall no veus la teva anima, les teves paraules màgiques, els sentiments,
Ja ho ets Nefertitis, ja ho has fet, nomes cal que et deixis portar per la meravella de viure
Una abraçada amb el mirall del cor
-
Somriu a la vida,[Ofensiu]free sound | 27-12-2011 | Valoració: 10
i la vida et somriurà!!!
Pots fer-ho!!!!
Bon 2012!!!!
l´Autor
105 Relats
126 Comentaris
86246 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.Últims relats de l'autor
- Et recordo
- Nit de Sant Joan. Cercant la màgia?
- Fractures
- Reflexió política psicològica
- 17 de juliol. Què ens està passant?
- Aturar-se per fer de nou un camí
- Una amistat, una muntanya russa?
- La crua i pura realitat
- Nits de festa, nits d'alcohol
- És un refugi
- Batalles perdudes. Aires de superioritat
- Quan sents que no gaudeixes de l'estiu
- Cansada, desenganyada de...
- 4 de setembre....
- A la seva cala estant