Sense títol

Un relat de: paraulesbuides
Aquí ja fa temps que plou
de dia i de nit
a totes hores
però ens hi hem avesat

Aquí les ferides sagnen
i ja fa mesos que és hivern
ningú ve a visitar-nos,
ens tiren pedres,
no veim el cel

La tardor arriba
i amb ella,
les paraules

Comentaris

  • D'aixo....[Ofensiu]
    Annalls | 16-12-2012

    ...perdona si me perdut, però com es que arriba la tardor, desprès de l'hivern?
    Anna

  • Arriben paraules[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-10-2012 | Valoració: 10

    Un gran final per una poesia plena de tot. Breu, però carregada de realisme terrenal, de pluja acollidora i regadora de vida, de sang i ferida que pateix. Però arriba la tardor i amb ella la paraula plena de lletres com a guariment del nostre interior. Una magnífica i bellíssima poesia. Una abraçada.

    Aleix

  • Des quin indret interior en escrius?[Ofensiu]
    Illadestany | 06-10-2012 | Valoració: 10

    Les paraules arriben, aleshores el buit dóna respir, la solitud cedeix i ens comuniquem a través dels nostres escrits. Si en aquest lloc on ets sempre hi plou, t'ho pots prendre com a metàfora de riquesa, de fecunditat, de futures flors i futurs fruits. Les pedres, les podem esquivar, oi? I la solitud fuig així, parlant amb mots dibuixats, per exemple, i llegint-nos.
    Illadestany