Cercador
Sense paraules...
Un relat de: poetessa frustradaSense paraules, sense somnis, sense mirades. La teva mà es deixa anar lliure de pensament sobre la meva, acariciant-me la pell em fa estremir fins la més endinsada engruna del meu ésser. Només un somni al teu costat, una paraula d'enyor, desig és el que sento quan ets a prop meu. Vull ser teva ara mateix, agafa'm amb els teus braços fins que de la meva essència restis impregnat. Fins que els teus ulls es cansin de mirar el meu rostre i els meus blaus ulls que et somriuen a poc a poc.
l´Autor
33 Relats
45 Comentaris
38934 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Només sóc una noia a la que li agrada expressar els seus sentiments. M'agradaria compartir-los amb vosaltres i és per això que sóc aquí.Ja sabeu, si voleu compartir amb mi la passió d'escriure no dubteu en agregar-me:
mariadeloshielos@hotmail.com
Fins aviat!!
Últims relats de l'autor
- Porta'm
- Jo
- L'esperança d'una esperança perduda
- Retalls d'una vida pèrduda
- Decepció en forma de llàgrimes
- Jugant amb la teva exitació
- Impressions -apropiació del terme humià-
- Els meus somriures...
- Posem ordre?
- Només puc dir què sento...
- Alguna vegada....has sentit això? escolta'm
- Consells d'una amiga
- El teu somriure em mira a poc a poc -història d'un amor virtual-
- Pluja, estels i llàgrimes
- Pensarà ell en mi?