Sense nostàlgia

Avui aquí tot són ombres,
les paraules mai no retornen,
les llàgrimes es refreden
i l'alè sempre s'oxida.
Avui aquí no hi ha esperança,
els d'enfora la reparteixen - sense nostàlgia -
Avui aquí, en aquest mateix punt,
no hi trobes boca que murmuri " t'estimo ",
no trobes boira que dissimuli el teu complex,
no existeix gens,
-ni bo per ser bo, ni dolent per ser bo-
penses, i els pensaments sempre troben
millor company.
Avui aquí, no puc definir
aquesta espècie de color
que de tan fosc provoca por.