Sense Nord.

He perdut el Nord,
com el nàufrag que navega perdut,
en un mar de sentiments que ja no són clars,
una aigüa que és comença a podrir ja sense tú,
ja no se que es allò que vull, que m'has fet que he perdut la capacitat d'estimar?, trobo a faltar les teves carícies, els teus petons, fins i tot aquell mua dels meus llavis i els teus sent un de sol, ara que ja no et veig és com haber perdut el meu Nord, i ara navego en aigües de confusió que no se on em portaran, ni quan temps trigaré en sortir-ne d'aquí, només vull trobar habiat un Nord que sigui sincer,
i no m'enganyi camuflat de bondat, i em faci perdrem encara més en auqestes aigües. M'entrés aquí navego amb por a tornar a tropesar com avui m'ha passat. Potser aquest mar és buidarà quan hagi plorat totes les llàgrimes que no he gossat buidar, per donar-te aquest gust que no mereixes.