Preguntes sense resposta.

Un cop mes ens fas pensar sobre la vida en general, cosa que no em cansaré mai de dir que... m'encanta! Gràcies.

Dius que em nascut per fer "certes coses" a la vida, que la gent ens posa entrebancs i que a vegades som nosaltres, a causa de la por, i que d'alguna manera no aconseguim fer aquestes coses degut a aquests fets... Doncs jo crec que aquesta es la "salsa" de la vida. Aquests petits, o no tan petits, entrebancs que la vida ens depara. Si la gent et fa entrebancar o caure, si la por t'ofega i no et deixa continuar endevant, mira de cara el problema, planta-li cara i busca solucions i si no les trobes busca a la persona o persones que et puguin ajudar.

No crec que aspirar al màxim ens hagui de suposar un problema, sino tot el contrari, tot depén de com enfoquis l'objectiu de la teva vida. Si t'ho mires com un: "imposible", segur que no ho aconseguiras, peró si t'ho mires com un: "mai diguis mai", que tot i no ser d'un optimisme total et dona prou forces per seguir-ho intentant, segurament ho aconseguiás. La força de voluntat fa molt i el suport de la familia i/o amics també ajuda molt.

No crec que hi hagui ningú que no pugui fer allò que més anel·la fer, a no ser que, per causes o be econòmique o be per alguna disfunció física, no ho pugui fer, peró bé aquests son casos excepcionals que ens han d'ajudar a mirar la vida amb uns altres ulls.

Pel que fa a l'última pregunta del relat: "Perque hi ha tantes preguntes sense resposta?" et diré que... Totes les preguntes tenen resposta, només em de cercar la persona que ens la pugui respondre. Per tant el fet de trobar una resposta és relativament fàcil, el dificil és trobar la persona amb la resposta que ens ajudi a continnuar endevant.

Apa deixo ja de escriure tant que ja em faig pesat com sempre.

Un peto i una abraçada molt forta. Somriu i sigues feliç:

Sanke85