Sense comentaris

Un relat de: maria rosa salas anglès

SENSE COMENTARIS

- Lluís, hòstia, no corris tant!
- Ji, ji, ji….
- I para de riure, que em fots nerviós amb tant ji ji.
- Collons, Lluís, agafa el volant, imbècil. ¡¡¡Et dic que posis les mans al VOLANT!!!
- És un inconscient, no hauria d'haver begut res i fixa't… Està passadissim, el molt gilip...!!!
- Avui li tocava a ell no beure, no m'he donat compte…
- Lluís no siguis idiota, que no veus que ens la fotrem? Para de fer burrades… que t'has fotut alguna cosa o qué, tros de ruc?
- Ji, ji.ji….
- Tira cap a l'esquerra, animal! QUE NO HO VEUS QUE ENS ANEM DIRECTES CAP AL MUR?
- Que ens la fotem! ¡¡¡QUE ENS LA FOTEM!!!

- JI, JI, JI…
- LLUIIIIIIÍS!!!!
- HÒSTIA!!!
- DÉU MEU!!!!!!

--------------------------------------------------------------------------------

Ho estic veien com en una peli, els d'aquell cotxe han sortit esperitats amb el mòbil ja a la ma, demanant una ambulància quan han vist el nostre cotxe estampat contra el mur. Han quedat esgarrifats.

El cotxe ha quedat pràcticament destrossat, sobretot de la part de l'acompanyant, just on era jo. El cinturó no entrava a l'enganxador, i és que en Lluís sempre ha estat un descuidat i no ho ha fet arreglar; jo he anat tot el trajecte amb el cinturó agafat amb la ma esquerra fent veure que anava cordat, per si la poli…

El Lluís encara està rient, l'imbècil! Atrapat amb l'airbag, bolieant el cap i rient com si res. No s'ha fet mal ell, només un bocinet de vidre se li ha clavat al front i li raja un filet, petit, de sang.

Les noies estan contusionades i amb diverses ferides però se'n sortiran. Afortunadament els seus cinturons han funcionat i les ha subjectades bé.

Però el meu cos ha quedat totalment trencat. Ho estic veient des de fora, des de dalt com a vista d'ocell. Soc jo el que és allà atrapat entre la ferralla del cotxe, sagnant profusament per unes ferides que m'han partit, pràcticament, per la meitat. Es impossible que aquest cos meu pugui seguir viu.

Però no, no pot ser! NO ÉS MOMENT ENCARA DE MORIR! Haig de fer moltes coses. M'hi posaré fort i acabaré aviat la carrera. I em falten encara molt petons per fer a la Mariona!

Mariona! Mariona, vull fer-t'he l'ultim petó!

Vull abraçar als meus pares, vull dir adéu als meus pares.

Mare, mare, abraça'm fort, no em deixis marxar, mare!

Abraça'm.

No em deixis anar mare… agafa'm!

Maaaareeeeeeeeeeeeeeeeee………………………..



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de maria rosa salas anglès

maria rosa salas anglès

12 Relats

14 Comentaris

9682 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
El misteri de les paraules treuen dels racons de l'ànima emocions dibuixades.
. . . . . . .

Enamorada de les paraules,
en el meu món de realitats,
les frases sobre el paper
formen històries inventades.

Ma.Rosa