SENSE CALCES

... vaig decidir anar del pal "comando". Vaja, sense calçotets.
Tota una experiència.
Encara que només fos pel fet, que amb vaig passar tot el dia amb la "tranca" erecta. Eren uns jeans, que m'anaven força cenyits, així que caminar (o seure'm) em costava força. De fet caminava com si fos en C3PO (però no es pot negar, que sensorialment es tot una troballa, com, per exemple, el primer cop que et rasures la zona de "la carn d'olla" i parts adjacents).
Evidentment, no podia acabar tot bé, i a l'arribar a casa (després d'un dia molt gilipolles, i llarg a més no poder) amb vaig adonar que havia deixat "palomino". El fail es veia venir de lluny (ho hauria vist si prestés un mínim més d'atenció), car, eren uns pantalons de color blanc.

Això és el somni eròtic de molts homes. Que vingui una tia calentorra i se't folli en el lavabo d'un tren. És quelcom excitant, sense dubte. I no una tia qualsevol, si no a una que coneixes. El tal Joan et coneixia, o coneixia a la noia.

Més que el valor narratiu del teu breu relat, és com de natural t'expresses. Com la vida mateixa. Com molta gent pensa o actua. M'agrada el teu relat, malgrat les faltes o malgrat els barbarismes... em sembla un relat breu, però com a home em posa calent de valent.... Trempo! Felicitats per la part que et toca!

Un somriure vertical!



llampholande!

Marylin: t’haig de dir que el relat com a fantasia eròtica no està gens malament i està tenint tants comentaris perquè la història té molt de “morbo”i la morbositat a la nostra societat ja sabem que ven molt, i a més, perquè segurament a la majoria de nosaltres ens agradaria trobar-nos-hi... Ara bé, des del punt de vista narratiu, et podies haver aplicat una mica més... D’altra banda, la carrega de fantasia que imprimeixes al text té la seva espurna, perquè és tan difícil que aquesta situació es produeixi de veritat com que els catalans ens concedeixin el pacte fiscal.

Jordi Terris

Gràcie pel teu comentari, mira el que s'escriu a les parets dels lavabos a vegades és prou bo, no m'atreveixo a dir si és bona o mala literatura, simplement pot ser bo, accepto les crítiques bones i dolentes, a mi tant sols em val que hi hagi gent que el llegeixi, i que passi una bona estona, uns segons.
No sóc una gran escriptora ni pretenc ser-ho, sols ho faig per entreteniment, i escric el que sento, tal vegada com sóc, en fi sento qe no t'hagi agradat potse el proper t'agradarà més.
gràcies

He vist els comenaris,no vull seguir discutint, llegiu-lo si voleu i sino no torneu a obrir l'enllaç,només faltaria que per un hobby ,una afició aqui ens haguéssm de barallar,ho sento,si hi ha algú a qui li ofenen les paraules que no el llegeixi, és un opció, que consti que seguiré el meu camí,una abraçda a tots i totes.

Cada cop els comentaris són més fogosos. Com una continuació del relat. Quin estratègia!
Crec que no cal ni criticar ni jutjar. Tothom escull. L'evidència social per la predilecció, encara que amagada, per aquests títols és ben mostrada. Ningú sap qui prem la tecla per posar-se a llegir el relat. I aquest secret va a la tomba. Hi deuen haver esquelets dins sepultures fins al moll de l'os de lectures així ,
Tots som humans.
Hi ha una sèrie de reaccions que hi són....digues-les primitives, digues-les com vulguis.
I personalement, cadascú tria. Pot donar exemple i ser influència, però no pot ni prohibir ni obligar.
Oi, Tanganika? I oi, Marilyn?

Mena.

i per dues vegades com pots veure, se m'ha disparat el dit, perdó

crec que has sigut ben rebuda, en el meu cas perquè el pseudònim m'encanta, ja no pel cantó erotic o de dona si no perquè és una persona que sempre m'ha inquietat, a part de trobar-la una excel.lent actriu, per cert, poc reconeguda a vegades...crec que l'humor, vingui d'on vingui, és la clau i si el pots aplicar mirant un mirall és el millor remei a qualsevol maldecap...les paraules malsonants son les que més escolto cada dia, prima de risc, deshaucis etc, això si que fa mal i seré groller però mentres ens donguin pel cul tan sovint, prefereixo pensar en coses molt més excitants i en el fons reals que no pas tot aquest teatre que vivim...per tant endavant amb el sentit de l'humor...amb mi ja l'has cagat ( veus, sóc groller i no és de sexe, es veu que cagar també és groller), m'encanta la Marylin...millor dir : amb mi l'has defecat!!

crec que has sigut ben rebuda, en el meu cas perquè el pseudònim m'encanta, ja no pel cantó erotic o de dona si no perquè és una persona que sempre m'ha inquietat, a part de trobar-la una excel.lent actriu, per cert, poc reconeguda a vegades...crec que l'humor, vingui d'on vingui, és la clau i si el pots aplicar mirant un mirall és el millor remei a qualsevol maldecap...les paraules malsonants son les que més escolto cada dia, prima de risc, deshaucis etc, això si que fa mal i seré groller però mentres ens donguin pel cul tan sovint, prefereixo pensar en coses molt més excitants i en el fons reals que no pas tot aquest teatre que vivim...per tant endavant amb el sentit de l'humor...amb mi ja l'has cagat ( veus, sóc groller i no és de sexe, es veu que cagar també és groller), m'encanta la Marylin...millor dir : amb mi l'has defecat!!

HOLA COMPANYS, veig que l'escrit i les formes creen controversia, m'agrada, mireu no sóc persona grollera ni molt menys, ni faig servir aquests mots normalment, però m'he dit perquè no escriure sense embuts?, empran paraules del carrer?, no em direu que no les heu sentit mai? i per donar un TCO D'HUMOR A TOT PLEGAT, que falta ens fa.
M'encanta la literatura, i sóc bona lectora, no sóc filologa ni grans coneixements de tot plegat, he estudiat i segueixo estudiant,i he decidit escriure perquè m'agrada i em diverteix, en fi no pretenc que els meus petits relats siguin literatura amb majúscules, però tambñe ho són, sino em remeto a QUIM MONZÓ, els germans Miranda, i d'altres que en les seves obres empren paraules malsonants, tal vegada?, en fi si ells les poden emprar i són ben rebuts, jo també.
Ens falta sentit de l'humor companys, i és el que vull en els meus relats, ser trapella i donar un toc d'humor.
UNA ABRAÇADA

potser tens raó, en general jo utilitzo la "grolleria" en tot el que escric, per donar un toc d'humor, intento que no sigui fàcil això si, i és cert que en molts casos utilitzo paraules malsonants sexuals per descriure alguna situació social...segurament el to més "vulgar" i còmic del sexe és perquè sempre l'hem tractat amn uns quants tabús, de totes maneres, son diferents maneres de veure-ho, a mi ni em molesta ni em sona malament, de fet m'imagino que follar és una cosa i fer l'amor una altre per alguns i per altres és el mateix, no m'ho plantejo, a mi m'ha agaradat el relat així, i m'agrada que l'escrigui una dona, crec que va be que ho faci, a part de que la teva reflexió em faci pensar, que ho fa...

perdona si t'he malinterpretat, de fet amb aquests temes a vegades m'esvero, però ho deia més pel tema moral, que ja veig que no anava per aquí, és la teva opinió, disculpa, potser a mi el tema polla o figa em dona un to més distés o un toc d'humor, o fins i tot de sexe i prou, que literariament potser és el que vol el relat, no ho se, son diferents maneres de veure-ho...jo tan sols deia que sempre que he posat una "vulgaritat" que no fos parlant de sexe mai m'han dit res, però quan és tema sexe sempre he llegit comentaris queixant-se del tema...i no era literariament...per això he posat això i perquè tinc una nena i a vegades penso que estem en un món que ensenya mil assassinats als nanos i en canvi els amaga succionar el membre ( ejem) i sincerament, prefereixo que la meva filla succioni que no pas mati...

em quedo amb el dubte de les paraules malsonants, crec que la paraula adient seria amorals, ja que sempre que el sexe és el protagonista sembla que haguem d'amagar les coses sota la llum de la lluna, que també està bé, però també està bé fotre un "polvo" si a algú li ve de gust ( no estic parlant per mi, potser sóc menys malsonant) ...com sempre estem plens de paraules malsonants a la tele, en els humans i en canvi les permetem molt més perquè no és sexe, no acabo d'entendre aquest món, els pares dient als nens que no mirin sexe mentres sopen amb ells mirant el telenoticies ple de morts i d'injustícies...apa, ja ho he dit

No podem confondre paraules malsonants en dir les coses pel seu nom, peró bé, sempre he tingut adversaris
marylin

Totalment d'acord amb el que diu en joan...de fet me'n adono que les dones que escriviu sobre sexe en molts casos sou criticades, fins i tot en aquesta pàgina de ments obertes, com si l'home sempre hagués de ser el caçador i el que desitja, m'encanta llegir relats que trenquin aquesta dinàmica, i sincerament si un dia em trobo la Marylin en el tren sense calces, a mi se'm cauen els ous, clock i clock, però com que la Marylin és el pseudònim, et felicito pel relat, directe i amb un final que ja m'he fet meu...

no hi ha res més excitant per al lector masculí que conèixer el desig sexual femení desinhibit, en veu de la pròpia dona
és sa, et felicito

salutacions des del maresme
joan