Sempre hi ha qui t'afusella amb bales de vida.

Un relat de: onatge

Sempre hi ha qui t'afusella amb bales de vida…



Camino i potser és la meva ombra
que no deixa florir els rosers.
Potser sóc jo la plaga de flors i fruiters.
Massa pedregada i poca pluja.
Massa lluna i poc sol.
Paraules que potser són carícia i ferida.
Ferida i carícia en el mateix poema.
I si la boira i rosada confonen als mots?
Caminant descalç potser deixo massa petjada.
Cada camí té la seva drecera fabricada.


Sóc respirar de nit.
Mariner de mar. Llunàtic de lluna.
Camino amb dos peus i deu dits.
I volo amb tots els sentits.
Llavis amb set d'aigua.
Cos amb set de tu.
I entre cos i esperit
la meditació en absència del gran crit.
Potser parlo massa, i el
diàleg és massa sincer.
Sempre hi ha qui t'afusella amb bales de vida...
Sempre hi ha el botxí que no té res més a fer.
El botxí potser home o dona.
No hi hagut mai discriminació per aquest afers.
Romàntic per convenciment o per aprenent.
Enamorat de viure i lligat per
les cadenes que he deixat que em conquerissin.
Només sóc jo. I potser ni això.
I si tot és un miratge de vida...?




onatge

Comentaris

  • Quanta raó tens...[Ofensiu]
    lagavinadelfar | 02-12-2008 | Valoració: 10

    Com més et llegeixo més m'agrada el que dius. Jo no t'afusellaré mai amb bales de vida.


    la gavina del far

  • nimfa19 | 03-05-2007

    masa butxins per massa cossos amb sentiments...
    un poema genial

  • Yuna | 03-05-2007 | Valoració: 10

    M'encanta el segon paràgraf, frases curtes de bones imatges.

    Petons

    Txell

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

847 Comentaris

354689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com