Segons d´innocència

Atrapa'ls quan voleien,
en l'instant que respiren sobre la teva vida,
corre, segueix-los i quan els tinguis
aferra'ls a tu,
com si arrelats a la teva persona,
al igual que les teves entranyes,
ja mai més pogueren deixar de pertànyer-te;
perquè tot i així
fugiran de les teves urpes
més d'hora que tard,
i el buit de la maduresa
t'inundarà fins que
el cor s'ofegui en aigua
i el cervell en alcohol.

Viu-los i estima'ls
sense que puguin arribar
a sospitar que no els desitges.
Somnia i no deixis que la teva realitat
deixi de ser la seva possessió més íntima.
Somnis de dia, i somnis de nit
per que el teu camí s'envaeixi
de roses amb espines tan llargues i perilloses,
que et fereixin per que descobreixis
la teva misèria més rotunda.

En aquell instant,
en aquell moment,
serà llavors quan només voldràs
seguir creant imatges ambicioses
que únicament cercaran aquests segons,
aquells que el món et roba
i la maduresa esclafa.

Mira al teu voltant i investiga;
xucla la sang d'aquells
que et cridaren ingenu
i amb la sang de la maduresa
escriu que la il·lusió et va pertànyer un dia
i així,
a la teva sang
es dibuixarà
la intensitat de la innocència.