Fes-me teva

Un relat de: kaudrey

Amb lletres de sang aquest vers escric,
en el buit de les paraules repudiades de la meva vida.
El buit s'extén més enllà de l'infinit,
i l'infinita tristesa és on visc.

El buit és la meva daga,
la daga amb la que travessaré la meva vida
quan el valor m'empenyi a la felicitat.

I es tan gran el meu dolor,
que aquesta daga besarà el meu cos
i durà la meva ànima a un lloc sant,

La foscor.

La foscor on puc viure en soletat,
la soletat en que trobo la seguretat,
la seguretat que, al seu torn,
sembla brindar-me felicitat,
la felicitat que no m'aporta res més,
que l'angoixa de saber que no l'he trobada,
i que mai ho faré.

El meu paradís és la foscor,
on estàs sol,
i tens la tranquilitat de saber
que mai ningú et veurà.

Foscor,

sensació de gloria que t'abraça
i t'acarona i et xiuxiueja a l'orella:

"Tranquila, ets meva!"

Comentaris

  • Fa mal...[Ofensiu]
    Queca | 06-08-2004 | Valoració: 9

    ... però també t'ajuda a ser més forta per a la propera vegada, i la porpera, i l'altra, i la que vindrà després, i axí infinitats de vegades, perquè ja ho diuen:
    "El hombre es el único animal que tropieza dos veces con la misma piedra".

    Felicitats i a continuar escrivint!!

  • Profunditat[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 06-05-2004 | Valoració: 8

    Trist i profund, punyent. Notable.

    També et felicito, sincerament.

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

kaudrey

7 Relats

6 Comentaris

10606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00