SATÈL·LITS ARRISCATS

La mà prolonga el desig que naix des del rerefons del cor, en una declaració carnal d'intencions. El cor desborda el seu perímetre i batega a cada colp d'anhel, imaginant a l'altre cos, a la seua aigua delicada com la rosada engendrada en la llum d'una nova aurora.
Els llavis pronuncien, freguen, tempten, busquen, palpen amb la pell i les comissures la veritat que altres llavis amaguen. Dissipen les ombres que la boca impostora, a mitjanit, mitjafosca i mitjaveritat s'entesta amb una obsessió insana per llançar dards enverinats sobre els sentiments de l'altre.
La boca tanca l'espai on naixen les paraules i els silencis construïts amb absències després d'elles.
La llengua no emmudix la carn, la subratlla, la traduïx, la descriu i la recorre en itinerari únic i precís. Així, amb la seua ànima aquosa i sentida, llisca a través de les fantasies i les imatges secretes. La llengua rumia la vida i la transforma en llibertat, llum i lascívia.

El sexe clama en la mínima expressió de la seua latència, s'expandix en un mantoell de levitat creixent i esperada. Tot en ell és claredat, el contrari a un abisme. Senzillament, de la mateixa manera en què una flor s'obri quan es acaronada per l'alba repetida, el sexe escampa la seua essència sense enganys, transmuta l'oculte i negat en veritat expressada al vent de qui no l'esquiva. Cada moviment succeïx encadenat a un impuls inicial que el provoca i, després d'ell, el deliri i el desig estremixen de nou tots els noms, totes les parts d'un tot indissoluble: cor i cos; llavi i ànima; esperit i excitació; calidesa i pecat; provocació i silenci; pensament i carícies.
Som parts d'un tot suscitat per l'univers de la carn, satèl·lits arriscats que ondegen en la luxúria, en la fam sol·lícita que eternament busca ser saciada en l'altre.