Sara i Óscar

Era un dia bastant dur, el cel estava cobert per una capa de núvols grisos i amb ganes de deixar anar la seva fúria. Feia un fred calent però a l'hora gelat.
La Sara, una noia insegura d'ella mateixa, sempre pensant que ningú l'estimaria, sense entendre el sentit que tenia viure aquella vida, una vida que no tindria sentit sense aquelles amigues que sempre han estat al seu costat, i que ella no els havia agraït tota l'amistat que li havien donat. Estava a casa, pensant les ganes que tenia de que fos aquella mateixa tarda, la qual veuria al noi que li agrada, l'Óscar.
Es van conèixer un dia qualsevol, quan la Sara havia quedat amb una de les seves amigues, la Maria, la qual els va presentar i van passar una estona junts. A la Sara li va semblar un noi prou simpàtic, alegre. Als pocs dies d'anar-se parlant, la Sara es va adonar de que aquell noi era important per a ella. Ho va dir a les seves amigues, la Maria i la Carla, i la Maria insistia en que li digués, però la Sara no estava gens convençuda. Van anar passant els dies i cada dia tenia mes clar que aquell noi li importava de veritat, però cada vegada que hi pensava, s'enfonsava pel fet de que l'Óscar no s'hi havia fixat en ella.
Al arribar a la trobada en aquells amics, la Sara es va quedar paralitzada al veure que l'Óscar no hi era. Allí plantats hi havia la Maria, amb la seva parella, en Josep, i també estava un altra amiga, la Mireia. Quan va arribar a on estaven ells va fer com si no l'importes a on estava l'Óscar, però la Maria va dir que l'Óscar ara venia , que havia anat a buscar una cosa. La Sara es va alegrar al sentir allò. Van fer petar la xerrada fins que va arribar l'Óscar. Va dir que havia anat a deixar una cosa a casa. Es van ficar a xerrar, però la Sara no estava gaire per la conversa. De sobte, l'Óscar es va asseure al seu costat. Ella no sabia que fer, estava molt tallada, tenia vergonya, por de fastidiar-la. La Sara va recordar en aquell precís instant el que li havia dit la Maria: "M'ha dit l'Óscar que aquesta tarda et volia dir una cosa important", però la Sara no se la va creure perquè a la Maria li agradava molt fer broma. La Maria, la Mireia i el Josep parlaven en veu baixa, sense que la Sara i l'Óscar els poguessin sentir. La Sara i l'Óscar van estar molt tallats, fins que la Maria i companyia van dir que anaven a pegar una volta i que ara tornaven. Es van quedar sols, sense saber que dir, fins que l'Óscar va començar a donar tema de conversa, van estar parlant durant una bona estona. Va passar un quart d'hora, i l'Óscar li va dir a la Sara que començava a entendre perquè havien anat a pegar una volta, i li va dir a la Sara que si volia surti amb ell. En aquell moment la Sara es va quedar paralitzada, sense resposta, com podia ser que un noi al que li anés al darrere li hagués pogut demanar se surti, quan ella es pensava que era un desgraciada. No s'ho podia creure, era tan imaginari!!!
Anaven passant els dies, com que no eren del mateix lloc, s'anaven enviant missatges amb el mòbil. La Sara estava molt feliç amb l'Óscar, quant estava amb ell es sentia important, sabia que algú la tenia en compte. Tot i està molt be amb l'Óscar, la Sara tenia una sensació estranya, com si l'Óscar no acabés d'estar còmode. Ella ho va contar a en Josep, la parella de la seva amiga Maria, però ell li va dir que no s'havia de preocupar de res. La Sara, però, no ho tenia clar. Cada nit al posar-se al llit, li venia una sensació estranya, com si sàpigues que allò hagués d'acabar malament. Ella intentava treure's aquella sensació tan estranya del cap, es deia que no podia ser veritat, perquè ella l'estimava i pensava que l'Óscar, encara que no l'estimes del tot, sentia algun tipus defecte cap a ella, perquè dins del que cap havia estat ell el qui li havia demanat de sortir.
Al cap de quasi dues setmanes d'estar amb l'Óscar, la Sara creia que estaven cada cop millor, que hi havia mes confiança entre tots dos, però aquest pensament no va durar gaire, ja que com mes temps anava passant, ella veia que l'Óscar tenia mes confiança amb les altres persones que amb ella, els hi contava els sentiments cap a la Sara. La Sara va arribar a dubtar si aquell noi, al qual estimava i pensava que era una bona amic, incapaç de fer mal a ningú, fos tal com tots el veien. En Josep i la Maria van dir que havia canviat molt des de feia un mes o així, però la Sara no li va donar importància alguna, pensava: -"Ja canviarà"-. Però ell no va arribar a canviar, ficava excuses per no quedar amb la Sara, com que tenia deures i que havia d'estudiar, quan ella el que menys li importava eren els deures. Cada cop mes, la Sara, es plantejava mes aquella relació, ja no estava tan convençuda de que aquell noi li agradés, no era el noi que havia conegut. Tot i així era molt important per a ella, se l'estimava i amb ell es sentia agust. Un dia, per sorpresa de la Sara, la Maria li va dir que l'Óscar anava dient que no estava sortint amb ella. Ella al saber-ho es va quedar paralitzada, el pressentiment de cada nit, sabia fet realitat. No podia respondre. Però la Maria tenia mes coses a dir-li: que a l'Óscar li tornava a agradar la noia que li agradava abans d'estar amb la Sara! Ella sabia que no podia competir amb aquella noia, perquè els amors que duren tant deuen ser per alguna cosa. Sabia que estava tot perdut, en aquell precís instant el mon se li va parar. No sabia que respondre, i llavors va recordar aquella frase que tan li agradava a la Sara: "Com mes alt pugues, de mes alt caus". La Sara havia pujat molt amunt amb l'Óscar, es sentia be, plena, i aquell cop tan dur, la va fer caure en picat. Quan ella va parlar amb ell, després de que la Maria li digues tot allò, li va dir tot el que sentia per ell, que mai l'oblidaria, que havia sigut una persona molt important a la seva vida. Ell li responia coses il·lògiques, com si no sabés que dir, era normal, ell s'estimava a una altra, això no te explicació possible. Ella li va dir que no entenia com l'Óscar havia estat amb ella si no se l'estimava. Al final van quedar com amics, però la Sara sabia, dins al seu cor que mai mes tornarien a tenir al mateixa confiança que havien tingut, o almenys això era el que ella es pensava.
Van passar dies, setmanes, fins i tot un mes, durant els quals la Sara sentia molt odi per aquell noi, un noi que li havia donat moltes alegries i esperances i que ara l'havia deixat tirada com un gos, sense voler saber res mes d'ella. Tot i l'odi que la Sara tenia per l'Óscar, no podia negar que encara li agradava i molt, això li donava encara mes ràbia i impotència. Passat aquest temps la cosa es va anar normalitzant i la Sara no pensava tant en l'Óscar, però quan el tornava a veure se li passaven pel cap tots els bons moments que havien passat junts, en aquells moments veia mes que mai que no seria fàcil oblidar a l'Óscar. Aquesta història va passar fa un temps. Recordar el que va passar al passat, pot portar records bons o també dolents, però de vegades va be fer memòria de coses que tan pogut passar, aclarir idees o tan sols rectificar el que vas poder fer malament, per no entrebancar-se amb la mateixa pedra. Molta gen diu que el passat ja ha passat i que val mes oblida les coses dolentes però de vegades un vol fer-ho, perquè se sent be, pensant en algunes coses que, per molt mal que t'han pogut fer, han estat importants per a tu. La gen que no recorda, es perquè no te res que recordar. Recordar et fa ser millor persona.