SAPS?

Avui fa dos anys que em vas dir que el Mal estava amb tu. El Mal? quin mal podia anar amb tu? Jo com sempre, per no acceptar la realitat vaig voler amagar el cap, però tu, valenta, sincera i serena em vas dir que lluitaries amb totes les forces. I així ho vas fer fins l'últim dia. Valenta sincera i serena te'n vas anar i ens vas deixar desconsolats. Saps? encara ara volem amagar el cap i ens continuem negant a acceptar la realitat, crua com ens és sense la teva companyia. I quan encara ara esperem treure el cap, d'allà on el tenim amagat, i comprovar que no has marxat, només ens queda un consol que és la teva presència. Saps què? jo parlo moltes vegades dels "presents absents" que en són molts, els tenim ben a prop però no els veiem, i dels "absents presents" com tu. Les absències és fan tan evidents! Llàgrimes que no acaben de trencar la roca de l’ànima. Els pensaments es barregen i no sé què és el que fa més mal, si les absències o les presències absents.
Perquè és impossible oblidar que has estat amb nosaltres, perquè parlar de tu ens consola i ens ajuda. Ja t'ho vaig dir, saps? que ens deixaves una feina molt difícil, tirar endavant sense tu. Però vull que sàpigues que ho estem aconseguint, perquè tu així ho volies. I que allà on durant molt de temps hi havia llàgrimes ara hi ha somriures. I saps perquè? Perquè tu ens ho vas deixar dit en molts dels teus meravellosos poemes.
Saps? els jueus no hi posem mai flors a les tombes, en el seu lloc hi posen una pedra sobre la làpida, i ho fan fins i tot aquells que no coneixen el difunt. Aquesta pedra representa l’eternitat, donat que les flors es marceixen i les pedres resten sempre igual. És una bona manera de redimir algunes flors que han quedat condemnades a ser sempre les “flors dels morts”. Saps? Et deixo això al mateix lloc on altres deixen pedres. Sé que ja no sou enlloc i no sé si demaneu flors o pedres. Potser algú us escolta. Si ho saps, torna’m la resposta.