Cercador
SANTA MARIA DE ROCAPREVERA,MIRADOR DE TORELLÓ.
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem A Torelló, la Maria Jesús Lorente, la Carmen Toledo, el Feliu Añaños, el Tomàs Irigaray i l’Antonio Mora; havíem sobretot d’agrair al Sergi i l’Ester, la seva tasca de guies. Teníem amb ells un deute abans d’arribar i en tindríem un altre en acabar el dia, ja que novament excel•lirien en la seva tasca de fer-nos conèixer les meravelles de la terra del ‘Tarbelli’.
Visitaríem en primer lloc Santa Maria de Rocaprevera; un indret marià que exerceix de magnífic mirador de Torelló.
L’església actual de 1.924 , obra de l'arquitecte J.M.Pericas, és un temple de proporcions majestuoses , d’estructura rectangular amb un gran absis, cambril, cimbori, campanar i atri.
El resultat d’aquest anomenat "Estil Pericas” , es una obra modernista amb barreja de solucions arquitectòniques manllevades als estils clàssics i fins al romànic que – malgrat tot – no fa mal als ulls. Quan al topònim, s’explica que un prevere torellonenc, de nom Marc Roca, va fer erigir l’any 1.284 un petit pedró/oratori dedicat a la Mare de Déu, prop de la font del Raig. Els primers documents que parlen de Rocaprevera són però de l’any 1402. Al llarg dels segles, hi haurà noves i majors edificacions :
El 18 de setembre de 1429 es va inaugurar una capella, dedicada a la mare de Déu de Rocaprevera, sufragada per Antoni Vinyes, del Mas les Vinyes. El 12 d'octubre de 1805 s'inaugurà el nou santuari, per ruïna de l’anterior. Rocaprevera – com tants i tants monuments – serà objecte d’ actes de destrucció i vandalisme, en els primers dies del que s’ha donat en denominar Guerra Civil. La imatge de Santa Maria serà destruïda. El 15 de setembre de 1940, es va beneir i es va col•locar al seu cambril la nova imatge, que porta l'Infant assentat a la seva banda dreta; aquesta és l’única semblança d’aquesta talla amb l’original. En fou creador l'artista barceloní Josep Maria Camps i Arnau, assessorat pel doctor Fortià Solà i per Josep Maria Pericas. Ens expliquen quan podem accedir al Cambril, que també aquí pateixen el flagell de la falta d’educació i respecte, que es tradueix en el robatori dels diners de les estampes i goigs, i sovint en la destrucció de bens de l’església.
Ens dol constatar que han arribat ja fins aquestes terres interiors, els brètols, i vàndals, que constitueixen de fet les ‘noves tribus dominants’ , en aquesta Catalunya que és únicament sobre el paper ‘ tant rica i plena ‘. Senyor, allibera el teu poble !! . Escolta la pregaria que et renovem una vegada més, ara per mediació de Santa Maria de Rocaprevera. Amen !
Visitaríem en primer lloc Santa Maria de Rocaprevera; un indret marià que exerceix de magnífic mirador de Torelló.
L’església actual de 1.924 , obra de l'arquitecte J.M.Pericas, és un temple de proporcions majestuoses , d’estructura rectangular amb un gran absis, cambril, cimbori, campanar i atri.
El resultat d’aquest anomenat "Estil Pericas” , es una obra modernista amb barreja de solucions arquitectòniques manllevades als estils clàssics i fins al romànic que – malgrat tot – no fa mal als ulls. Quan al topònim, s’explica que un prevere torellonenc, de nom Marc Roca, va fer erigir l’any 1.284 un petit pedró/oratori dedicat a la Mare de Déu, prop de la font del Raig. Els primers documents que parlen de Rocaprevera són però de l’any 1402. Al llarg dels segles, hi haurà noves i majors edificacions :
El 18 de setembre de 1429 es va inaugurar una capella, dedicada a la mare de Déu de Rocaprevera, sufragada per Antoni Vinyes, del Mas les Vinyes. El 12 d'octubre de 1805 s'inaugurà el nou santuari, per ruïna de l’anterior. Rocaprevera – com tants i tants monuments – serà objecte d’ actes de destrucció i vandalisme, en els primers dies del que s’ha donat en denominar Guerra Civil. La imatge de Santa Maria serà destruïda. El 15 de setembre de 1940, es va beneir i es va col•locar al seu cambril la nova imatge, que porta l'Infant assentat a la seva banda dreta; aquesta és l’única semblança d’aquesta talla amb l’original. En fou creador l'artista barceloní Josep Maria Camps i Arnau, assessorat pel doctor Fortià Solà i per Josep Maria Pericas. Ens expliquen quan podem accedir al Cambril, que també aquí pateixen el flagell de la falta d’educació i respecte, que es tradueix en el robatori dels diners de les estampes i goigs, i sovint en la destrucció de bens de l’església.
Ens dol constatar que han arribat ja fins aquestes terres interiors, els brètols, i vàndals, que constitueixen de fet les ‘noves tribus dominants’ , en aquesta Catalunya que és únicament sobre el paper ‘ tant rica i plena ‘. Senyor, allibera el teu poble !! . Escolta la pregaria que et renovem una vegada més, ara per mediació de Santa Maria de Rocaprevera. Amen !
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.