SANTA MARIA DE GERRI DE LA SAL AL PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

La Rosa Ventura Curtrina em feia arribar una imatge de l’església parroquial de Santa Maria de Gerri de Sal, a la comarca del Pallars sobirà, a Catalunya, la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA.



L’església fou consagrada el 25 de setembre de 1149, per l'arquebisbe de Tarragona Bernat Tort ( +1163, Londres), i el bisbe d'Urgell, Bernat Sanç (1141-1162) en presència dels comtes de Pallars i els bisbes de Barcelona, Guillem de Torroja (1171-1174); Vic, Pere de Redorta ; Girona, Berenguer de Llers 1145-1158; Lleida, Guillem Pere de Ravidats; i Saragossa, Bernat Ximenes (1137-1152).

El monestir fou fundat el 807 sota el patronatge de Sant Vicenç, al segle X passà sota l'advocació de Santa Maria.
Absorbí diversos monestirs i esglésies del veïnatge com Sant Pere de les Maleses, això va comportar importants n friccions amb els bisbes d'Urgell, Sant Ot restituí l'any 1122 a Gerri tretze esglésies que l'hi havien estat usurpades.
Gaudí de la protecció dels comtes del Pallars, que l'afiliaren al potent monestir de Sant Víctor de Marsella beneficiant-se així en gran manera al cenobi.

A finals del segle XII l'actitud dels comtes canvià, recelosos del poder del monestir, hostilitat que no cessà fins el 1371 quan Gerri sol•licità l'ajut del bisbe d'Urgell i del rei Jaume I i Pere IV.

Aquestes lluites empobriren el monestir despoblant alhora els seus dominis, la mateixa vila de Gerri, dedicada a l'explotació de la font salada que produïa rendes importants per al monestir.

L'any 1631 entrà a formar part de la Congregació Claustral Tarragonina, originant-se una certa recuperació fins a la guerra de Successió, que el tornà a assumir en una profunda crisi, contant per aquestes dates amb un abat i cinc monjos quant en els segles XI i XII havia arribat a tenir cinquanta monjos.

L’any 1835 – quan el REINO DE ESPAÑA, sumit en una de les seves ‘crisis de corrupció episòdica’ desamortitza els bens de l’església catòlica- el cenobi passà a ser l'església parroquial de Gerri de Sal.

En la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, 2 de gener de 1997 )el topònim té un significat (obert, exposat ) d’origen iber, que trobem encara en el mot basc ‘agirre’.