Cercador
SANTA MARIA DE CORNELLA. ARA DE LLOBREGAT
Un relat de: Antonio Mora VergésPel que fa al topònim hi ha un acord quasi general – cosa sempre sospitosa – en que és derivat de l’antropònim llatí CORNELIUS, i això perquè en la documentació del segle X, apareix com Corneliano.

L’escut parlant de Cornellà no reforça aquesta tesis.

La cornella o cornella negra (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids, encara força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), i molt escassa a la zona prelitoral i a la costa catalana. Això era així al segle VIII o IX ?.
Tenen a Cornella – a la més petita contrarietat - el costum d’enderrocar l’església parroquial de Santa Maria, i de fer-ho a càrrec els pressupost Municipal. Així va ser almenys, en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.

L’actual edifici religiós és el tercer , en la història de la ciutat de Cornellà, que es construeix en el mateix lloc.
La primera era una construcció del segle XI (entre 1065 i 1095) anys en que hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà. Als segles XV i XVI s'hi obriren diverses capelles laterals.
Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí – probablement amb els ‘diners d’Amèrica’ - una nova església al mateix lloc, que és la fou enderrocada l’any 1936.
L'actual es va encarregar al 1939 a l'arquitecte Enric Mora Guasch, , que la va construir al mateix lloc, però capicuada.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Cornellà superava de llarg els 7000 habitants l’any 1936, i es tancava l’exercici 2012 amb una població de 87.458 veïns. No he sabut trobar – si el tenen – l’enllaç al Catàleg de Patrimoni Històric i/o Artísti
L’escut parlant de Cornellà no reforça aquesta tesis.

La cornella o cornella negra (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids, encara força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), i molt escassa a la zona prelitoral i a la costa catalana. Això era així al segle VIII o IX ?.
Tenen a Cornella – a la més petita contrarietat - el costum d’enderrocar l’església parroquial de Santa Maria, i de fer-ho a càrrec els pressupost Municipal. Així va ser almenys, en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.

L’actual edifici religiós és el tercer , en la història de la ciutat de Cornellà, que es construeix en el mateix lloc.
La primera era una construcció del segle XI (entre 1065 i 1095) anys en que hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà. Als segles XV i XVI s'hi obriren diverses capelles laterals.
Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí – probablement amb els ‘diners d’Amèrica’ - una nova església al mateix lloc, que és la fou enderrocada l’any 1936.
L'actual es va encarregar al 1939 a l'arquitecte Enric Mora Guasch, , que la va construir al mateix lloc, però capicuada.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Cornellà superava de llarg els 7000 habitants l’any 1936, i es tancava l’exercici 2012 amb una població de 87.458 veïns. No he sabut trobar – si el tenen – l’enllaç al Catàleg de Patrimoni Històric i/o Artísti
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6341 Relats
679 Comentaris
4561044 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. SANT VICENÇ DE LES ERES DE CASTELLBÒ. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.
- MAS GAVALDÀ. CONSTANTÍ. EL TARRAGONÈS.
- DIR MÉS MENTIDES QUE ELS DIARIS
- ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BAUSSITGES, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.
- ESGLÉSIA DE L’ANTIC MONESTIR DE SANT JULIÀ DEL MONT. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA
- IN MEMORIAM . ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE CADINS, ADVOCADA A SANTA MARIA. CABANES. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA.
- ERMITA DE SANT GENÍS DEL TERRER. LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.
- CAPELLA DE SANT PERE DE CAN COLL. SA PUNTA. BEGUR. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA
- ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ENCAMP, ADVOCADA A SANTA EULÀLIA DE MÈRIDA . ANDORRA
- REFLEXIONS DAVANT D’UNA POSTAL ANTIGA DE SANT SERNI DE NAGOL. PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.
- ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE COQUELLS. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. MONESTIR DE SANT BARTOMEU DE BELL-LLOC. CANTALLOPS. L’EPORDÀ SOBIRA. GIRONA.
- IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU, CONEGUDA TAMBÉ COM DE LA GARROLA. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.
- IN MEMORIAM DEL MAS DE FONTANELLA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT ANDREU. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ.
- QUE EN SABEM DE L’AUTOR DE LES REFORMES DEL MAS DE SANT RAFAEL AL TERME DE CAMBRILS, AL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA ?,