Cercador
SANTA MARIA DE CORNELLA. ARA DE LLOBREGAT
Un relat de: Antonio Mora VergésPel que fa al topònim hi ha un acord quasi general – cosa sempre sospitosa – en que és derivat de l’antropònim llatí CORNELIUS, i això perquè en la documentació del segle X, apareix com Corneliano.

L’escut parlant de Cornellà no reforça aquesta tesis.

La cornella o cornella negra (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids, encara força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), i molt escassa a la zona prelitoral i a la costa catalana. Això era així al segle VIII o IX ?.
Tenen a Cornella – a la més petita contrarietat - el costum d’enderrocar l’església parroquial de Santa Maria, i de fer-ho a càrrec els pressupost Municipal. Així va ser almenys, en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.

L’actual edifici religiós és el tercer , en la història de la ciutat de Cornellà, que es construeix en el mateix lloc.
La primera era una construcció del segle XI (entre 1065 i 1095) anys en que hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà. Als segles XV i XVI s'hi obriren diverses capelles laterals.
Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí – probablement amb els ‘diners d’Amèrica’ - una nova església al mateix lloc, que és la fou enderrocada l’any 1936.
L'actual es va encarregar al 1939 a l'arquitecte Enric Mora Guasch, , que la va construir al mateix lloc, però capicuada.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Cornellà superava de llarg els 7000 habitants l’any 1936, i es tancava l’exercici 2012 amb una població de 87.458 veïns. No he sabut trobar – si el tenen – l’enllaç al Catàleg de Patrimoni Històric i/o Artísti
L’escut parlant de Cornellà no reforça aquesta tesis.

La cornella o cornella negra (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids, encara força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), i molt escassa a la zona prelitoral i a la costa catalana. Això era així al segle VIII o IX ?.
Tenen a Cornella – a la més petita contrarietat - el costum d’enderrocar l’església parroquial de Santa Maria, i de fer-ho a càrrec els pressupost Municipal. Així va ser almenys, en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.

L’actual edifici religiós és el tercer , en la història de la ciutat de Cornellà, que es construeix en el mateix lloc.
La primera era una construcció del segle XI (entre 1065 i 1095) anys en que hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà. Als segles XV i XVI s'hi obriren diverses capelles laterals.
Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí – probablement amb els ‘diners d’Amèrica’ - una nova església al mateix lloc, que és la fou enderrocada l’any 1936.
L'actual es va encarregar al 1939 a l'arquitecte Enric Mora Guasch, , que la va construir al mateix lloc, però capicuada.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Cornellà superava de llarg els 7000 habitants l’any 1936, i es tancava l’exercici 2012 amb una població de 87.458 veïns. No he sabut trobar – si el tenen – l’enllaç al Catàleg de Patrimoni Històric i/o Artísti
l´Autor

6807 Relats
1083 Comentaris
5128493 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESSALADORES. PODEN SER UNA SOLUCIÓ PER COMBATRE EL CANVI CLIMÀTIC?.
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DE SANT JOSEP. GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- CASA CAMIL MULLERAS GARRÓS.BARCELONA
- IN MEMORIAM. FÀBRICA J & M DURAN S.A. TERRASSA
- BÓIXOLS. ABELLÀ DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ
- CATALANS QUE CAL REHABILITAR. BARTOMEU AGUSTI VERGÈS. AUTOR DE LA CASA DELS NASSOS D’OLOT, SEU DE LA DELEGACIÓ DEL C.O.A.C GARROTXA-RIPOLLÈS.
- TORRE DE CAN TORRENT DE MAR. SANTA SUSSANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. EL PONT DE SUSQUEDA. LA SELVA
- DEIXAR MORIR O EL MÈTODE ERDOGAN.
- ELS EFECTES DE LA QUIMIOTERÀPIA
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE CONQUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS SOBIRÀ
- SANT BALDIRI DE TABALLERA/TAVELLERA. PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRA.
- LA SANITAT PÚBLICA ESTÀ EN ALMONEDA.
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS / LA GARROTXA SOBIRANA
- LES MORTS (IN)EVITABLES