Cercador
SANTA MARIA DE CORNELLA. ARA DE LLOBREGAT
Un relat de: Antonio Mora VergésPel que fa al topònim hi ha un acord quasi general – cosa sempre sospitosa – en que és derivat de l’antropònim llatí CORNELIUS, i això perquè en la documentació del segle X, apareix com Corneliano.
L’escut parlant de Cornellà no reforça aquesta tesis.
La cornella o cornella negra (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids, encara força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), i molt escassa a la zona prelitoral i a la costa catalana. Això era així al segle VIII o IX ?.
Tenen a Cornella – a la més petita contrarietat - el costum d’enderrocar l’església parroquial de Santa Maria, i de fer-ho a càrrec els pressupost Municipal. Així va ser almenys, en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.
L’actual edifici religiós és el tercer , en la història de la ciutat de Cornellà, que es construeix en el mateix lloc.
La primera era una construcció del segle XI (entre 1065 i 1095) anys en que hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà. Als segles XV i XVI s'hi obriren diverses capelles laterals.
Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí – probablement amb els ‘diners d’Amèrica’ - una nova església al mateix lloc, que és la fou enderrocada l’any 1936.
L'actual es va encarregar al 1939 a l'arquitecte Enric Mora Guasch, , que la va construir al mateix lloc, però capicuada.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Cornellà superava de llarg els 7000 habitants l’any 1936, i es tancava l’exercici 2012 amb una població de 87.458 veïns. No he sabut trobar – si el tenen – l’enllaç al Catàleg de Patrimoni Històric i/o Artísti
L’escut parlant de Cornellà no reforça aquesta tesis.
La cornella o cornella negra (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids, encara força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), i molt escassa a la zona prelitoral i a la costa catalana. Això era així al segle VIII o IX ?.
Tenen a Cornella – a la més petita contrarietat - el costum d’enderrocar l’església parroquial de Santa Maria, i de fer-ho a càrrec els pressupost Municipal. Així va ser almenys, en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.
L’actual edifici religiós és el tercer , en la història de la ciutat de Cornellà, que es construeix en el mateix lloc.
La primera era una construcció del segle XI (entre 1065 i 1095) anys en que hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà. Als segles XV i XVI s'hi obriren diverses capelles laterals.
Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí – probablement amb els ‘diners d’Amèrica’ - una nova església al mateix lloc, que és la fou enderrocada l’any 1936.
L'actual es va encarregar al 1939 a l'arquitecte Enric Mora Guasch, , que la va construir al mateix lloc, però capicuada.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Cornellà superava de llarg els 7000 habitants l’any 1936, i es tancava l’exercici 2012 amb una població de 87.458 veïns. No he sabut trobar – si el tenen – l’enllaç al Catàleg de Patrimoni Històric i/o Artísti
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424537 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.