Cercador
SANTA MARIA DE CORNELLA. ARA DE LLOBREGAT
Un relat de: Antonio Mora VergésPel que fa al topònim hi ha un acord quasi general – cosa sempre sospitosa – en que és derivat de l’antropònim llatí CORNELIUS, i això perquè en la documentació del segle X, apareix com Corneliano.
L’escut parlant de Cornellà no reforça aquesta tesis.
La cornella o cornella negra (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids, encara força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), i molt escassa a la zona prelitoral i a la costa catalana. Això era així al segle VIII o IX ?.
Tenen a Cornella – a la més petita contrarietat - el costum d’enderrocar l’església parroquial de Santa Maria, i de fer-ho a càrrec els pressupost Municipal. Així va ser almenys, en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.
L’actual edifici religiós és el tercer , en la història de la ciutat de Cornellà, que es construeix en el mateix lloc.
La primera era una construcció del segle XI (entre 1065 i 1095) anys en que hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà. Als segles XV i XVI s'hi obriren diverses capelles laterals.
Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí – probablement amb els ‘diners d’Amèrica’ - una nova església al mateix lloc, que és la fou enderrocada l’any 1936.
L'actual es va encarregar al 1939 a l'arquitecte Enric Mora Guasch, , que la va construir al mateix lloc, però capicuada.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Cornellà superava de llarg els 7000 habitants l’any 1936, i es tancava l’exercici 2012 amb una població de 87.458 veïns. No he sabut trobar – si el tenen – l’enllaç al Catàleg de Patrimoni Històric i/o Artísti
L’escut parlant de Cornellà no reforça aquesta tesis.
La cornella o cornella negra (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids, encara força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), i molt escassa a la zona prelitoral i a la costa catalana. Això era així al segle VIII o IX ?.
Tenen a Cornella – a la més petita contrarietat - el costum d’enderrocar l’església parroquial de Santa Maria, i de fer-ho a càrrec els pressupost Municipal. Així va ser almenys, en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.
L’actual edifici religiós és el tercer , en la història de la ciutat de Cornellà, que es construeix en el mateix lloc.
La primera era una construcció del segle XI (entre 1065 i 1095) anys en que hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà. Als segles XV i XVI s'hi obriren diverses capelles laterals.
Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí – probablement amb els ‘diners d’Amèrica’ - una nova església al mateix lloc, que és la fou enderrocada l’any 1936.
L'actual es va encarregar al 1939 a l'arquitecte Enric Mora Guasch, , que la va construir al mateix lloc, però capicuada.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Cornellà superava de llarg els 7000 habitants l’any 1936, i es tancava l’exercici 2012 amb una població de 87.458 veïns. No he sabut trobar – si el tenen – l’enllaç al Catàleg de Patrimoni Històric i/o Artísti
l´Autor
6949 Relats
1212 Comentaris
5618195 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- CONSPIRANOIA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAL PERET, ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR. ALGERRI. LA NOGUERA.
- REFLEXIÓ PELS “ CAÏNITES” EN L’AFER DEL ÍNIGO ERREJÓN GALVÁN.
- EPIPHYLLUM ANGULIGER. FLORIR A LA TARDOR
- HISTÒRIES DE BENJAMIN MILEIKOWSKY, ARA NETANYAHU. TERROR JUEU
- CAPELLA DE VILADELLEVA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. CALLÚS. EL BAGES
- ESGLÉSIA DE LA VANSA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS
- CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL PORTAL. OLOT. LA GARROTXA
- CONFIRMADA L’ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MOLÍ DE PALS, SANT ANTONI ABAT . L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- TENIU DADES DE L’AUTOR DEL FOSSAR MUNICIPAL DE COLOMERS?. L’EMPORDÀ JUSSÀ
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.
- IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
- COMUNIDOR DEL SANTUARI DE L’AJUDA. BALENYÀ. OSONA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT DE LA BORDA DE L’ANDREUET. SORPE. PALLARS SOBIRA.
- LES MARGARIDES DE SANT CELONI, TENEN RELACIÓ AMB L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS?.