SANTA MARIA DE CORBERA DE LLOBREGAT

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951), aixecava l’edifici de la Rectoria, i pensem que també ho feia amb l’església de Santa Maria, si més no per aconseguir una simbiosis perfecta d’ambdós edificis.

Llegia que l’evolució de l'església de Santa Maria de Corbera està vinculada a la senyoria i castell de Corbera, i a la devoció de Santa Magdalena.



La consagració de l'església (indatada) és anterior a 1295, data de la seva primera referència documental a càrrec del senyor de Corbera, Bernat Marimon de Plegamans, que l'esmenta com a element dins del recinte del seu castell. Les parets més antigues de l'actual església corresponen a l'edifici originari del segle XIII (un atri i una sola nau, amb els altars de Sant Joan i Santa Magdalena al seu interior), el qual ha estat objecte de successives ampliacions: sagristia (1492), capella de Santa Magdalena al costat de l'atri (1487), campanar (1508), capella de Sant Joan (1522), capella del Rosari (1589), sengles capelles de Santa Bàrbara i Sant Roc (1594), cor sobre l'atri (1600), incorporació de l'atri a la nau central (1611), modificació de la façana principal (1711-1777), nova capella de Santa Magdalena (1825), presbiteri i cambril (1858), capella del Santíssim (1885), baptisteri (1940), ampliació de la capella del Santíssim (1964) i restauració de l'exterior del campanar (1988).

Patia les conseqüències de trobar-se dins l’espai que els historiadors anomenen ‘ cercle boig ‘, sense però especials danys en la fàbrica.

La trobàvem tancada el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, avui accedir a un edifici religiós – fora dels horaris de culte – és un fet del tot inusual.