Cercador
SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS. VALLFOGONA DE RIPOLLÈS.
Un relat de: Antonio Mora Vergés L’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), el Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955),
i la Maria Lluïsa Cases i Loscos,
escriuen de Santa Magdalena de Cambrils, al terme de Vallfogona de Ripollès, a:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1046001.xml
Santa Magdalena de Cambrils pertany de sempre a la parròquia i demarcació
de Vallfogona del Ripollès.
El seu origen, com el de tantes capelles, és un enigma. La seva situació,
aïllada de tot centre de poblament, ha de respondre a una continuïtat de vells
cultes o a la fundació capriciosa d’algun ignorat devot. La manca de vella
documentació parroquial a Vallfogona i a Vidrà fa que la seva existència es
pugui documentar només a partir de l’any 1546.
Als arxius parroquials hi ha referències del seu culte els segles XVI i
XVII, consistents en llegats, misses i alguna processó, però el seu allunyament
fa que sigui pràcticament ignorada per les visites pastorals.
L’edifici actual fou construït en dues etapes que no van pas més enllà del
segle XIII; posteriorment li fou afegit un atri amb una gran porta.
Per bé que fa anys que no s’hi celebra, la capella està oberta al culte
L’edifici actual és compost d’una petita nau rectangular, amb un atri
afegit a ponent. Tot i que s’ha dit que era romànica, ni el seu aparell ni les
seves característiques corresponen a un edifici d’aquest estil. En tot cas,
potser es tracta d’una obra rural, construïda molt avançat el segle XIII, sense
que tingui cap característica que permeti d’adscriure-la a una filiació
concreta.
Fotografies de Simonjoan
Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva, publica els Goigs d’aquesta esglesiola.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/04/goigs-santa-magdalena-vallfogona-de.html
De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les
comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu al Ripollès.
i la Maria Lluïsa Cases i Loscos,
escriuen de Santa Magdalena de Cambrils, al terme de Vallfogona de Ripollès, a:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1046001.xml
Santa Magdalena de Cambrils pertany de sempre a la parròquia i demarcació
de Vallfogona del Ripollès.
El seu origen, com el de tantes capelles, és un enigma. La seva situació,
aïllada de tot centre de poblament, ha de respondre a una continuïtat de vells
cultes o a la fundació capriciosa d’algun ignorat devot. La manca de vella
documentació parroquial a Vallfogona i a Vidrà fa que la seva existència es
pugui documentar només a partir de l’any 1546.
Als arxius parroquials hi ha referències del seu culte els segles XVI i
XVII, consistents en llegats, misses i alguna processó, però el seu allunyament
fa que sigui pràcticament ignorada per les visites pastorals.
L’edifici actual fou construït en dues etapes que no van pas més enllà del
segle XIII; posteriorment li fou afegit un atri amb una gran porta.
Per bé que fa anys que no s’hi celebra, la capella està oberta al culte
L’edifici actual és compost d’una petita nau rectangular, amb un atri
afegit a ponent. Tot i que s’ha dit que era romànica, ni el seu aparell ni les
seves característiques corresponen a un edifici d’aquest estil. En tot cas,
potser es tracta d’una obra rural, construïda molt avançat el segle XIII, sense
que tingui cap característica que permeti d’adscriure-la a una filiació
concreta.
Fotografies de Simonjoan
Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva, publica els Goigs d’aquesta esglesiola.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/04/goigs-santa-magdalena-vallfogona-de.html
De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les
comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu al Ripollès.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425697 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS