SANTA EULÀLIA D’ESPARRAGUERA

A la pàgina web de l’Ajuntament, en l’apartat llocs d’interès, s’esmenta únicament la colònia Sedó, malgrat no ser veí de la Vila no puc estar-hi més en desacord.




M’aturava per retratar l’església de Santa Eulàlia, construïda a cavall dels segles XVI i XVII - va ser beneïda l’any 1612 - per resoldre la llunyania de l'antiga parroquial de Santa maria del Puig.

La tradició explica que l'obra va estar dirigida per un monjo de Montserrat, el mateix que va fer la l’església del Monestir ; Santa Eulàlia té unes mides semblants a la basílica de Montserrat

L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821– Barcelona 21 de febrer de 1897), curiosament l’any 1854, se li va encarregar la restauració dels claustres de Montserrat.

Esparraguera estava dins el ‘cinturo boig’, en el darrer genocidi contra Catalunya 1936-1939; això va suposar importants desperfectes per Santa Eulàlia, es van cremar en perjudici de tots – i en benefici de ningú- els retaules, l'orgue i l'arxiu.

De la descripció tècnica reproduïm : Edifici d'estil gòtic amb capelles laterals entre contraforts, bastit amb carques de pedra de conglomerat. És d'una sola nau molt àmplia capçada per un absis heptagonal a llevant d'una gran bellesa arquitectònica. Es cobreix amb volta de creueria i claus decorades al mig, de pedra, els set trams de la qual són separats per arcs de mig punt que es recolzen en semipilastres adossades. Les dues portes de les sagristies i les laterals de l'edifici són ornamentades amb elements renaixentistes: columnes dòriques i entaulament sense frontó.

La façana principal on llueix un mural ceràmic modern d'Enric Serra Abella (1908-86), fet amb aportacions populars, va ser acabada als anys 60 del segle XX, en aquella data l’artista es separa de "Ceràmiques Serra" i continua la seva pròpia trajectòria tot organitzant amb el seu fill, Enric Serra Rogent, un obrador ceràmic a Collbató (Barcelona).



Accedia a l’església on s’ aixecat una separació de vidre que permet veure – però no retratar l’interior del temple –, això possiblement permet mantenir una temperatura més estable, i alhora ha donat lloc a un espai de pregaria accessible en qualsevol moment del dia.




Retratava la clau de volta.




El campanar barroc, enllestit el 1636, és una esvelta torre vuitavada