Cercador
SANTA EULÀLIA DE LA VALL DEL PI. BAIXA CERDANYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs irigaray Lopez, segueixen fent via per la Baixa Cerdanya, ens envien en aquesta ocasió una crònica relativa a l’antic poble de Pi, integrat avui dins del terme de Bellver de Cerdanya.
De l’església dedicada a Santa Eulàlia de Mérida,ens expliquen que n’hi ha constància documental des de l'any 1003, (Sancta Eulalia qui est in Pino, 1003) ; això ens permet suposar-li un origen romànic, que altrament nega avui l’arquitectura d’aquest edifici profundament transformat i engrandit l'any 1775, data que figura inscrita a la llinda de la porta. D'aquella època és també el campanar de torre.
Hom defensa com pertanyents a la primitiva obra les parets laterals i el portal visible a l'interior; també un portal lateral tapiat. Les obres del segle XVIII va fer desaparèixer l'absis.
La demarcació territorial de Pi s’estenia des de la carena de la Serra del Cadí, pel sud, fins al riu Segre pel nord, tenint com a columna vertebral el riu de Pi. Aquest riu neix de diverses fonts de la vall, alimentat per diversos torrents al llarg del seu recorregut i desemboca finalment al Segre.
La major part de la vall forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, i per tant està protegida
Al pla hi trobareu una estesa de camps i prats que s'estenen fins a tocar el riu Segre i ens evoca la força agrícola de la comarca.
l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida està a 1.075 metres sobre el nivell del mar, per sota dels 1.600 metres trobareu el pi roig, roures, pollancres, freixes, algun salze, trèmols, faigs i cirerers, i tot un reguitzell de plantes i matolls que embelleixen el paisatge; entre els 1.600 i els 2.200 m el bosc està dominat pel pi negre i els avets però també hi trobareu talabards.
Isards, cabirols, cabres, senglars, guilles, llebres i esquirols omplen la vall i es poden observar sempre i quan el nostre nivell de silenci i discreció sigui l'adequat. El gall fer és rar de veure però també hi és present. Hi ha un sector de muntanya, sota el Cadí, anomenat Els Galliners. Tota mena de mussols i picots hi habiten així com els petits depredadors.
L’etimologia en llengua grega d’Eulàlia vol dir ‘ la que parla bé ‘; no hem trobat els goigs propis d’aquesta església, i us adjuntem els de les Roquetes a la província de Barcelona, a la comarca del Garraf.
De l’església dedicada a Santa Eulàlia de Mérida,ens expliquen que n’hi ha constància documental des de l'any 1003, (Sancta Eulalia qui est in Pino, 1003) ; això ens permet suposar-li un origen romànic, que altrament nega avui l’arquitectura d’aquest edifici profundament transformat i engrandit l'any 1775, data que figura inscrita a la llinda de la porta. D'aquella època és també el campanar de torre.
Hom defensa com pertanyents a la primitiva obra les parets laterals i el portal visible a l'interior; també un portal lateral tapiat. Les obres del segle XVIII va fer desaparèixer l'absis.
La demarcació territorial de Pi s’estenia des de la carena de la Serra del Cadí, pel sud, fins al riu Segre pel nord, tenint com a columna vertebral el riu de Pi. Aquest riu neix de diverses fonts de la vall, alimentat per diversos torrents al llarg del seu recorregut i desemboca finalment al Segre.
La major part de la vall forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, i per tant està protegida
Al pla hi trobareu una estesa de camps i prats que s'estenen fins a tocar el riu Segre i ens evoca la força agrícola de la comarca.
l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida està a 1.075 metres sobre el nivell del mar, per sota dels 1.600 metres trobareu el pi roig, roures, pollancres, freixes, algun salze, trèmols, faigs i cirerers, i tot un reguitzell de plantes i matolls que embelleixen el paisatge; entre els 1.600 i els 2.200 m el bosc està dominat pel pi negre i els avets però també hi trobareu talabards.
Isards, cabirols, cabres, senglars, guilles, llebres i esquirols omplen la vall i es poden observar sempre i quan el nostre nivell de silenci i discreció sigui l'adequat. El gall fer és rar de veure però també hi és present. Hi ha un sector de muntanya, sota el Cadí, anomenat Els Galliners. Tota mena de mussols i picots hi habiten així com els petits depredadors.
L’etimologia en llengua grega d’Eulàlia vol dir ‘ la que parla bé ‘; no hem trobat els goigs propis d’aquesta església, i us adjuntem els de les Roquetes a la província de Barcelona, a la comarca del Garraf.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.