SANTA EUGÈNIA DE SAGA. BAIXA CERDANYA

El Miquel Pujol Mur, i la Rosa Planell Grau, ens envien una nova crònica de la seva sortida amb el Grup de Recerca de la Cerdanya; en aquesta ocasió visitaven Saga, població situada a 1.100 metres d’alçada, pervingué de la família dels cavallers de Saga, amb possessions a gran part de la Cerdanya.

Cuixà hi tingué un alou i el lloc fou propietat de Canigó segles després. En l’ACCU surt com a Sagane.

La parròquia de Saga és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell des de l’any 819, document que es considera del segle X.

L’any 958 el rei Lotari atorgà el precepte a Sant Miquel de Cuixà confirmant la possessió del monestir a precs de la reina Geberga.



L'església de Santa Eugènia, romànica, del segle XI o XII, és d'una nau amb absis semicircular tota ella arrebossada amb morter de cal. No hi ha més obertures que la finestra de l’absis i una de moderna al frontispici. Era coberta amb una volta apuntada de pedra que es va substituir per una encavallada de fusta. És un dels exemples més notables del romànic cerdà.

El temple té una gran portalada d’arquivoltes profusament esculturada de marbre d’Isòvol. Segurament és incorporada posteriorment i és la part més notable de l'edifici.



Encarada a migjorn consta de tres arquivoltes rectangulars i dues d'arc toroïdal. Aquestes darreres descansen sobre columnes, els capitells de les quals estan decorats amb figures d'ocells i fullatges. L'arquivolta exterior presenta diverses figuretes en estranyes posicions i certa ingenuïtat compositiva.



La clau de la dovella de l’arc exterior té esculpida la figura de Crist que beneeix amb la mà dreta mentre en l’esquerra aguanta el llibre.

Corona la façana un petit campanar de cadireta força esquifit. El fossar davant de l’església i marcant el lloc dels enterraments més antics una simple fita de pedra.
En el Musée d'Arts Decoratifs de París, s’exhibeix un magnífic frontal d'altar que conta la vida de Santa Eugènia, i que procedeix d'aquesta església.

El vergonyós Tractat dels Pirineus on Catalunya farà de moneda de canvi, va facilitar l’espoli patrimonial d’aquestes terres, ja pels espanyols, ja pels francesos; Madrid, Paris i més tard Barcelona, seran el destí de l’art creat en aquestes terres.

Quantes obres del nostre Romànic són escampades pel món ?.